Sant Jordi duu una rosa mig desclosapintada de vermell i de neguit.
Catalunya és el nom d’aquesta rosa
i sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha donat gaudis i penes
i ell se l’estima fins que sap a on;
i amb ella té més sang a dins les venes
per poder vèncer tots els dracs del món.
i ell se l’estima fins que sap a on;
i amb ella té més sang a dins les venes
per poder vèncer tots els dracs del món.
J. Ma de Sagarra
Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me
jo crec que el que la escrit no te 2 dits de llum perque
ResponEliminaalpoema li falta color,animacio,acciop ila resta la pensa buste
am cariño
anonim
està bé, però hi han faltes d'ortografía i no em sembla correcta, encara que el poema esta molt bé
ResponEliminaSé que totes les opinions són això, opinions, però dir que Josep Ma. de Segarra no té 2 dits de llum diu molt més del que ha escrit el comentari que qualsevol altra cosa...
ResponEliminaRespecte al que critica les faltes d'ortografia, jo encara les estic buscant... Potser veu estranya la manera d'escriure de principis del segle XX. I, en qualsevol cas, per criticar les faltes d'altri, caldria no fer-ni un mateix (no es diu "hi han" si no "hi ha" faltes.
Als anònims 1 i 2 els diria: que atrevida és la incultura!!!
ResponEliminaA l'autor del blog: endavant!, hi ha coses molt útils i interessants