Conte: Pere i el Llop

Hi havia una vegada un petit pastor que es passava molt de temps cuidant de les seves ovelles i, com que a vegades s'aburria veient-les pasturar, molts cops s'empescava coses per a divertir-se.
Un dia, va decidir que seria una bona pensada divertir-se a costa de la gent del poble que hi havia per allà a la vora. S'hi va acostar i va començar a cridar:

-Socors! el llop! que ve el llop!

Els vilatans, van agafar el que tenien a mà i corrents van anar a ajudar el pobre pastor que demanava auxili, però quan van arribar allà, es van adonar que tot havia estat un broma pesada del pastor. I es van enfadar, i molt!

Quan ja els vilatans se n'anaven, al pastor li va fer tanta gràcia la broma que va pensar en repetir-la. I quan els vilatans ja eren prou lluny, va tornar a cridar

- Socors! el llop! que ve el llop!

Els vilatans, en tornar-lo a sentir, van començar a còrrer un altre cop cap on era el noi per auxiliar-lo, pensant que, aquest cop si, s'havia presentat el llop i realment necessitava de la seva ajuda.

Però en arribar on era el pastor, van veure'l per terra, rient de veure als vilatans còrrer armats amb el que van trobar. Els vilatans, aquest cop es van enfadar encara més. I se'n van anar.

L'endemà, el pastor va tornar a pasturar amb les ovelles al mateix camp. Encara reia quan recordava còrrer als vilatans. Però no va comptar amb que aquell dia si que va veure acostar-se el llop. La por li va enviar el cos. En veure que s'acostava cada cop més, va començar a cridar

- Socors! el llop! que ve el llop! que se'm menjarà totes les ovelles! Auxili!

Però els vilatans, escarmentats del que havia passat el dia anterior, no en van fer cas.

El pastor va veure com el llop ja estava apunt de llançar-se sobre les seves ovelles, i cirdava cada cop més desesperat! -Socors! El llop! el llop! - però els vilatans en van continuar sense fer cas.

I va ser així com va veure, impotent, com el llop es llançava sobre les seves ovelles, ferint-ne unes quantes i enduent-se'n una per menjar.