Els grans Imitadors...
Etiquetes: aprendre, reflexions, videos, youtube dimecres, 12 d’agost del 2009Aquest video, ha estat escollit el millor video de l'any...
Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me
Quina il·lusió que m’ha fet, hem tornat de vacances, un creuer pel mediterrani per celebrar l’aniversari del meu fill, en Jordi, que ja te 7 anys, i em trobo que m’han concedit un premi per aquest bloc. L’Estrella de “Idees Magistrals” ens ha concedit el premi “llimonada”, que amb molt de gust acceptem. Aquest premi, ha de seguir viatjant, i hi ha unes petites normes que s’han de seguir:
* Posar el logo en el post o en el bloc.
* Nominar almenys uns altres 5 blocs que mostren una gran actitud i/o gratitud.
* Assegurar-se d'enllaçar bé als nominats al post.
*Fer-los saber que han rebut aquest premi mitjançant un comentari al seu bloc.
*Repartir l'amor i no oblidar-se d'enllaçar a qui et va premiar.
Doncs els meus nominats son:
“La Bruixeta” http://bruixeta-bruixeta.blogspot.com/
“Alba Manualitats” http://albamanualitats.blogspot.com/
“Eines D’aula” http://eines-daula.blogspot.com/
“Contes a la Vora del Foc” http://hippodog.blogspot.com/
“mi Mami es Logopeda” http://mami-logopeda.blogspot.com/
Gracies a tots.
"Quina delícia hauran comprat aquesta vegada?" es va preguntar.
La seva sorpresa es va convertir en terror quan va descobrir que el que havien comprat era un parany per rates! Va Sortir corrent cap al camp cridant "hi ha una ratera a la casa! hi ha una ratera a la casa!"
La gallina al veure'l venir, va cacarejar, va aixecar el cap i li va dir "Sr. Ratolí, entenc que aquest és un greu problema per a vostè, però no té més conseqüències en el que a mi es refereix, per tant, no em molesti".
El ratolí va anar a veure al porc i li va dir "hi ha una ratera a la casa! hi ha una ratera a la casa!". El porc va procurar mostrar-se simpàtic però va dir "ho sento molt Sr. Ratolí, però no hi ha res que jo pugui fer excepte resar. Li asseguro que li tindré present en les meves oracions".
El ratolí va anar a veure a la vaca i li va dir "hi ha una ratera a la casa! hi ha una ratera a la casa!. La vaca li va dir "Ostres Sr. Ratolí, de debò que ho sento però, no és el meu problema".
Deprimit i desconsolat, amb el cap baix i molt trist, el ratolí va tornar al seu amagatall de la cuina per plantar cara al seu problema. Aquella mateixa nit, mentre dormien, un soroll els va despertar ... una mica semblant al d'un parany per a ratolins atrapant a la seva presa. La dona del granger va anar corrent a veure que havia atrapat. En la foscor no va veure que es tractava d'una serp verinosa i a l'acostar-se, la serp li va mossegar. El granger va dur a la seva dona a l'hospital on li van donar unes medicines i la van enviar de retorn a casa amb una mica de febre. Tot el món sap que una bona recepta per a cuidar als que tenen febre és fer sopa de gallina així que, el granger va sacrificar a la gallina per a fer el brou. No obstant això, la dona continuava malalta. La desfilada de veïns i amics era tal que va haver de matar al porc per a donar una mica de menjar a aquells que els visitaven. La dona no millorava i als pocs dies, va morir. Es va presentar tanta gent al funeral que el granger va decidir matar a la vaca a fi que hi hagués menjar durant els tres dies de la vetlla i altres serveis funeraris. El ratolí observava tot això des de la seva esquerda de la paret amb una gran tristesa.
Moralitat, la pròxima vegada que sàpigues d'algú que travessa un problema i pensis que no et concerneix, recorda: quan un de nosaltres és amenaçat, tots correm un risc. Tots estem units en aquest viatge anomenat vida. Hem d'ajudar-nos uns a uns altres, donar-nos suport i en ocasions, deixar a un costat el nostre egoisme per a atendre a qui sol•licita la nostra ajuda.

Pobresa! Quina paraula tant lletja! I sembla que ens queda molt lluny….però de pobresa també en tenim més a prop del que ens imaginem.
Què podem fer? Cadascú pot intentar contribuir, en la manera que es pugui, a intentar millorar la situació de molta gent, i molts de nens que passen fam o fred, o simplement no poden ni jugar ni anar a l’escola...
Hi ha moltes organitzacions que es dediquen a intentar millorar la qualitat de vida de molts nens que viuen en països on ser infant, és
Però sobretot ens hem de conscienciar, i valorar el que tenim, el que nosaltres no volem o despreciem perquè ja no ens fa falta o no ens agrada, potser a algú li fa servei...
També hauríem d’intentar que els nostres fills, puguin entendre, que tenim la obligació moral, de no mirar cap un altre costat, i d’ajudar en la mesura que es pugui, a les persones més desafavorides, “el que un dóna, sempre torna...”
Intentem reflexionar i mirar que podem fer per intentar suprimir aquesta paraula “pobresa” del diccionari... seria molt bonic viure en un mon just per tothom...
Faula: L'os i els dos amics
Etiquetes: aprendre, contes, reflexions dimecres, 17 de setembre del 2008-Socors! Auxili! - van cridar
El més prim dels dos no va trigar a trobar refugi entre les branques d'un arbre, però el seu amic, massa gras, no va poder fer el mateix.

- Dóna'm la mà i puja'm! - va suplicar - Corre! afanya't!
- No puc! - va replicar el més prim mentre pujava cada cop més amunt - Si ajudo a algú tan gras com tu corro el risc de caure .. i no vull que l'ós em devori!
La temible fera guanyava terreny poc a poc. De la seva boca en sortien rugits temibles, i cada vegada s'anaven apropant més a l'homenet gras. Però de sobte, es va deixar caure a terra.
"He sentit a dir que un ós mai ataca a un cadàver" - es va dir per a ell el viatger - "Em faré el mort".
Immòbil, es va fer el mort, mentre l'ós l'anava ensumant. Després l'animal se'n va anar, realment convençut que l'home estava mort.
Quan l'ós se n'havia anat, l'altre viatger va baixar de l'arbre i li va dir al seu amic:
- Has tingut molta sort! Te n'has escapat pels pèls! Em pregunto per què se n'haurà anat l'ós. Fins i tot m'ha semblat que et xiuxiuejava alguna cosa a l'orella! - va dir - Que t'ha dit?
- L'ós m'ha recomanat que no torni a viatjar, d'ara endavant, amb algú que només pensa en sí mateix i que no ofereix ajuda quan la teva vida està en perill. És en els moments difícils quan es reconeix als veritables amics.
I amb aquestes paraules, l'home va seguir el seu camí sol.
moral:
Més faules a la pàgina d'una mar de contes

Els Segadors
Etiquetes: cançons, musica, reflexions, tradicions, varis, videos dijous, 11 de setembre del 2008No perdem les nostres Arrels, avui especialment sentim-nos Catalans!
carta d'un fill als seus pares...
Etiquetes: reflexions, varis, youtube dimarts, 9 de setembre del 200815 D'octubre: Blog action day 2008
Etiquetes: blog action day, reflexions, youtube dimarts, 19 d’agost del 2008Blog Action Day 2008 Poverty from Blog Action Day on Vimeo.
En el moment d'escriure aquest post hi habien inscrits per participar:
2,301 Sites amb uns 3,961,772 Lectors . Si vols saber quants n'hi ha apuntats ara clicka aqui
Les mares estem preparades per posar-nos el biquini?
Etiquetes: reflexions, varis dilluns, 7 de juliol del 2008Anàlisi de producte sol·licitat per Zync.es
consumir, per tant, es queden allà on els hem trobat, només els "cacem" amb la càmera de fotos. Això si, quan trobem els bolets que busquem fem festa grossa!!!Aquest passat cap de setmana, vam sortir a la muntanya, direcció a l'Alta Garrotxa, a buscar Rossinyols, el dissabte no en vam trobar, però el que vam trobar va ser... Un Mega-Rovelló, media 18 cm i pesava quasi 400 gr. En aquesta época no és molt habitual trobar-ne (be, si, fan una florada, però son difícils de trobar)), àquest Rovelló va ser l'únic que ens vam endur cap a casa.
El diumenge, ja a la tarda, i força tard, vam tornar a intentar de trobar Rossinyols, volíem menjar per sopar una truita de Rossinyols, primer no trobàvem res (lógicament, el bosc ja estava arrassat), però el papa en va trobar un bon grapat, i la mama va rematar...quina truita més bona que varem menjar...
aquí deixem les fotos de les troballes...

Sant Jordi és el patró de Catalunya i aquí també per tots els catalans és el dia dels ensmorats, o sigui que també vull falicitar a totes aquelles persones que estan enamorades. No us oblideu de regalar molts de llibres i roses!!!
Avui, he rebut una sol·licitud d’anàlisi de zync.es, de la pàgina web http://www.embarazoybebes.com/ , de seguida he acceptat fer l’anal.lisi de la pàgina en qüestió, ja que és una pàgina coneguda per mi, i la qual considero molt interessant.La pàgina és senzilla, del tipus blog, o sigui, fàcil i propera, els escrits estan ben catalogats per les “etiquetes” el qual fa que sigui més senzill anar a buscat temes que ens interessin, des de l’embaràs, fins als bebès... també, podem trobar el que busquem amb el buscador que hi ha a la columna de la dreta (jo personalment l’hauria posat a dalt de tot de la pàgina), on podem posar la paraula clau que busquem, i ens dóna un llistat dels enunciats que tracten del tema que busquem.
Els temes son tractats d’una manera que a les mares se’ns fa fàcil d’entendre i de sentir-nos identificades. Coses que ara a mi em semblen obvies, però que en el seu dia, m’hauria agradat que algú me les hagués explicat, perquè durant l’embaràs i els primers mesos del bebè, vas completament “perduda”, i només sents els consells de la teva pròpia mare o sogra, que no se n’adonen que ja han passat molts anys des de que nosaltres vàrem néixer, i els temps han canviat una mica...
Jo havia buscat fa uns dies, com poder treure de manera “no traumàtica” el xumet al meu fill petit, que ja te tres anys, i encara vol el xumet per anar a dormir, ho he provat, i m’ha funcionat uns dies si i altres no, què hi farem.
Si esteu embarassades o fa poc que ha nascut el vostre fill/a, el que és molt interessant és la paperassa que s’ha d’emplenar i les ajudes que es poden sol·licitar...
De moment no fa massa temps que funciona la pàgina, però apunta a ser una pàgina molt interessant, i sobretot fàcil d’entendre. La pàgina també conté enllaços de publicitat, que solen servir per poder finançar la pàgina, i que son molt interessants de visitar.
El Llibre i la Rosa
Etiquetes: primavera, reflexions, Sant Jordi, tradicions divendres, 18 d’abril del 2008
LA ROSA: La tradició del dia de Sant Jordi de regalar roses a la dona estimada arrenca del segle XVII, d’una fira de roses que es va començar a fer dins del pati del Palau de la Generalitat, aleshores dissolta. Aquesta fira era anomenada Fira dels Enamorats, perquè era freqüentada per les parelles de promesos i de casats de nou, i era costum que ells obsequiessin les seves estimades amb un ram de roses. Altres versions de la tradició, expliquen que les roses que es regalen en la Diada de Sant Jordi, el dia 23 d’abril, representen les gotes de sang del drac amb que es va enfrontar Sant Jordi, que es van convertir en aquestes flors i que el cavaller va regalar a la filla del rei, la donzella que havia de ser oferta al drac.
escrit copiat d'el mon de l'arale
En aquests dies, que anem tant necessitats, he trobat aquest poema a la pag de l'edu365 per lloar la tant preuada aigua... a part de llegir-lo, el pots escoltar des de la pàgina... clicka aquí





























