Colours: Red, Yellow and Blue

dijous, 30 d’agost del 2007

Aquest joc serveix per explorar i aprendre els colors amb els més petits. A partir dels tres colors bàsics: el vermell, el groc i el blau, ens ensenya com barrejant-los surten altres colors. és un joc interactiu i està en Anglès, així el nen pot aprendre els colors també en anglès.Molt interessant.per accedir-hi fes click a la imatge o al seguent enllaç :

Renta't les dents

dimarts, 28 d’agost del 2007

Parlem de LA BOCA. la boca, és un paradís per a moltes bacteries i microbis. Hem de tenir una bona higiene per evitar tenir Càries...

T’has de rentar les dents després de menjar cada àpat. No s’ha de deixar passar cap rasapallada a les dents, si no ens rentem les dents després de cada àpat, les restes d’aliments quedaran a les dents i es poden convertir en un focus d’infecció. A vegades no portem el raspall de dents a sobre, perquè hem anat d’excursió o a menjar fora de casa, si és així intenta menjar una poma o alguna peça de fruita, que ens ajudarà a rentar-nos-les en cas d’emergència. Aabans d'anar a dormir és molt important rentar-se les dents en profunditat, ja que s’hi poden haver acumulat restes durant el dia. per rentar-nos les dents, necessitem uns 2 o tres minuts, Primer: raspalla't les dents amb moviments verticals, començant per la geniva, des de baix i cap a fora, com si escombréssis. Hauràs de raspallar la part de fora de la dent i, també, la de dins. Segon: raspalla't en forma de remolí els queixals que fas servir per mastegar. Tercer: neteja el coll de la dent i l'espai entre dent i dent. Quart: No oblidis raspallar-te la llengua!

Els millors amics de les teves dents són el raspall i el dentifrici.




Clicka el link que trobaràs a sota i juga al joc de rentar-nos les dents. És molt interessant


Sol Solet, vine'm a veure, vine'm a veure,
Sol Solet, vine'm a veure que tinc fred.

Ai quin fred que fa, plou i neva, plou i neva,
ai quin fred que fa, plou i neva i nevarà.

Si tens fred, posa't capa, posa't capa,
si tens fred, posa't capa i barret.

Pobre sol solet, no te capa no te capa.
Pobre sol solet no te capa ni barret.

La Cigala i la Formiga

dissabte, 25 d’agost del 2007







Que feliç que era la cigala a l'estiu! El sol lluïa, les flors desprenien el seu aroma embriagador i la cigala cantava i cantava. El futur no li preocupava el més mínim: El cel era tan blau sobre el seu cap i les seves cançons tan alegres ... Però l'estiu no és etern.
Un trist matí, la senyora cigala es va despertar per un fred intens; les fulles dels arbres s'havien tornat grogues, una pluja gelada queia del cel gris i la boira li entumia les potes.
- Què serà de mi? Aquest hivern cruel durarà molt de temps i em moriré de gana i de fred - s'anava dient ella mateixa.
- I perquè no li puc demanar ajuda a la meva veïna la formiga?
I va pensar dintre seu.
- Potser vaig tenir temps durant l'estiu d'emmagatzemar provisions i construir-me un refugi? - Doncs és clar que no! - va dir tota convençuda- havia de cantar. Però els meus càntics ara no m'alimentaran.
I amb el cor bategant-li a tota velocitat, va trucar a la porta de la formiga.
- Què vols? - Va preguntar la formiga quan va veure a la cigala davant la seva porta.
El camp estava cobert per una espesa capa de neu i la cigala contemplava amb enveja la confortable llar de la seva veïna; i treient-se de sobre la neu que gelava el seu pobre cos, va dir llastimosament:
- Tinc gana i ... i ... estic morta de fred ...
I la formiga va contestar :
- I a mi què m'expliques? Què feies al llarg de l'estiu, quan es poden trobar els aliments per a totes bandes i és possible contruir una casa?
- Jo? Cantava i cantava tot el dia - va respondre la cigala tota orgullosa.
- I què? - va preguntar la formiga
- Doncs ... res ... - va murmurar la cigala.
- Cantaves? doncs, per que no proves ara de ballar?
I amb aquesta dura resposta, la formiga va tancar la porta, negant a la desafortunada cigala el seu refugi de calor i benestar.

pintar amb pinzell

dijous, 23 d’agost del 2007

Una manera de veure com pinten els petits artistes de la casa, i que no ens embrutin res, és pintar amb pinzell i amb pintures a l'oli, però des de l'ordinador.



deixeu que pintin el que vulguin, l'art abstracte és interessant. seguiu aquest link http://artpad.art.com/artpad/painter/ i trobareu ina pagina on podeu triar el tipus de pinzell, els colors, esborrar, i quan està l'obra d'art, es pot imprimir. És genial i s'ho passaran molt be.


Fa molt i molt de temps hi havia una nena que era molt bonica. Sa mare li va fer fet una capa de color vermell i la nena la portava sempre i va rebre el sobrenom de Caputxeta vermella.

Un dia, sa mare li demanà que portés uns pastissets a la seva àvia que vivia en una caseta al mig del bosc,
la mare va demanar-li a la caputxeta que no s' entretingués pel camí, doncs el bosc era molt perillós, perquè hi havia rondant per allà el llop.

La Caputxeta va agafar el cistell amb els pastissets i es va posar en camí cap a casa l’àvia. La nena havia de travessar el bosc per arribar a casa de l' àvia, però ella no tenia por per què al bosc sempre trobava molts amics : conills, ocellets, esquirols, ...

De sobte, va aparèixer el llop, que era molt gran i lleig, davant seu.

-On vas, nena? - li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.

-Vaig a casa de l' àvia - li va dir la Caputxeta.

-Vols que t’acompanyi?... - va dir el llop.

-no, no fa falta... –va dir la caputxeta

Caputxeta va deixar el cistell sobre de l' herba i es va entretenir agafant flors : - El llop se n' ha anat - va pensar -, no tinc res a témer. L' àvia es posarà molt contenta quan li porti un ram d’aquestes flors tant boniques. Mentrestant, el llop se 'n va anar ben de pressa a casa de l' àvia, va trucar a la porta i la velleta li va obrir pensant que seria la seva neta Caputxeta.

El llop va cruspir-se a l' àvia i es va la roba de l’avia, va ficar-se al llit i va tancar els ulls, fent-se l’adormi’t. no
va haver d' esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.

La nena va apropar-se al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.

-Àvia, àvia, quins ulls més grossos que tens!

-Són per a veure’t millor - va dir el llop amb una veu molt fina, per tal d’imitar l’avia.

-Àvia, àvia, però quines orelles més grosses que tens!

-Són per sentir-te millor - va dir el llop.

-Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!

-Són per a ... menjar-te millor! - i mentre deia això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i també se la va menjar, tal i com havia fet amb l' àvia

Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l' àvia, va decidir entrar a donar una ullada per a veure si tot anava bé a casa de l' àvia . Va veure que la porta de la casa estava oberta i el llop estava tombat al llit, dormint de tant tip com estava.

El caçador va treure el seu ganivet i va obrir la panxa del llop. L' àvia i la Caputxeta estaven allà, vives!

Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar del seu son, tenia molta set i es va dirigir cap a un riu proper per beure. Quan va atansar-se al riu, i com que les pedres pesaven molt, va caure i es va ofegar. La Caputxeta i la seva àvia només van patir un gran espant, però la Caputxeta va aprendre la lliçó. I va prometre a la seva àvia no parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D’ara endavant, seguiria les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.

La Rateta que escombrava l'escaleta

dimecres, 22 d’agost del 2007

Hi havia una vegada una rateta que era molt presumida. La rateta vivia en un poble i tenia una casa menuda i molt guapeta, com ella mateixa. Era la rateta més neta i curiosa del veïnat, i cada matí, en acabat d’esmorzar, la primera feina que feia era sortir al carrer a escombrar la seva escaleta.
Però aquell matí, mentres escombrava, va sentir un sorollet: alguna cosa havia caigut escales avall. Sabeu què era? Era una moneda!
La rateta es va posar molt contenta i de seguida va començar a pensar com es podia gastar aquell dineret.
Rateta: Ai, quina alegria! I ara què puc fer amb aquest dineret? Potser podria comprar-me una caseta nova! Ai, que ingènua que ets rateta: amb això no tens ni per a l’escaleta. Potser em podria comprar un aparell de música! Ai, no, no, que a mi no m’agrada gens el soroll i aviat me’n cansaria. Bé, potser podria comprar-me molt de formatge! Sí! Ai, no, no, que em faré massa gorda i ningú es voldrà casar en mi. I si em compro ametlletes? Ai, no, no, que em caurien les dentetes. Ja ho sé, ara sí: me compraré un llacet blau molt bonic que vaig veure l’altre dia en un aparador. Segur que posat a la meva cueta farà molt de goig.
I així va ser com la rateta es va comprar el llacet i se’l va posar al final de la seva llarga i blanca cueta. La veritat és que era tan presumida que l'endemà encara va sortir més aviat a escombrar l’escaleta perquè tothom veiés que bonica estava.
Estava tan preciosa que era l’enveja de totes les ratetes, però els qui de veritat se fixaven més que mai en la rateta eren els nois que sempre passaven per davant d’ella sense atrevir-se a declarar-li el seu amor. Però aquell dia la trobaven tan irresistible que tots s’hi van atrevir. A que no sabeu qui va passar primer? El ruc!
Ruc: Bon dia rateta, avui estàs més preciosa que mai i quan t’he vist he pensat dir-te: Rateta, ratolí, jo que sóc galan fadrí, et voldries casar en mi?
Rateta: Perquè us pugui dir que sí, veritat que em deixareu escoltar la vostra veu?
(El ruc brama unes quantes vegades.)
Rateta: Ai, no. No em vull casar en tu, que amb aquesta veu m’espantaràs!
I el pobre ruc se’n va anar d’allà amb una gran decepció.
Però al cap d’una miqueta va passar per allà un altre pretendent. Qui era el nou enamorat? Qui ho sap? Era... el gos.
Gos: Oh, rateta. Quan t’he vist m’he enamorat completament de tu. Dis, rateta, ratolí, jo que sóc galan fadrí, et voldries casar en mi?
Rateta: Perquè us pugui dir que sí, veritat que em deixareu escoltar la vostra veu?
(El gos lladra unes quantes vegades.)
Rateta: Ai, no, no. Quin esglai de veu! Ho sento però no em vull casar amb tu.
I el pobre animalet se’n va anar en la cua entre les cames i molt trist.
Però el conte encara no s’acaba, perquè per aquells andurrials hi havia un animal molt ben plantat que també va passar a visitar la rateta. Sabeu qui era? El gall, era el gall de la granja del costat.
Gall: Bon dia, rateta. Ja fa moltes matinades que canto per tu i he pensat que... Rateta, ratolí, jo que sóc galan fadrí, et voldries casar en mi?
Rateta: Perquè us pugui dir que sí, veritat que em deixareu escoltar la vostra veu?
(El gall cloqueja unes quantes vegades.)
Rateta: Ai, no, no. Amb aquests cantits no em deixaràs dormir en tota la nit. Ho sento, però no m’agrades.
La rateta ja començava a estar una mica farta de tots aquells pretendents tan escandalosos, però la desfilada encara no havia acabat. Faltava... Qui sap qui falta? Faltava... El gat.
Gat: Bon dia, rateta. Ja fa molt que m’agrades, perquè ets la més bonica del poble. Avui m’he armat de valor i he pensat: vés a veure la rateta, i quan t’he vist amb aquest llacet tan bonic a la cueta he pensat dir-te: Rateta, ratolí, jo que sóc galan fadrí, et voldries casar en mi?
La rateta, que havia trobat lo gat molt més atractiu i educat que els altres pretendents, va dir en cara d’enamorada:
Rateta: Perquè us pugui dir que sí, veritat que em deixareu escoltar la vostra veu?
(El gat maula unes quantes vegades.)
Rateta: Ai, ai, ai! Quina veu més fina i romàntica que tens. Sí, sí, tu sí que m’agrades! És amb tu amb qui em vull casar!
I així va ser com la rateta i el gat es van casar i van fer una gran festa amb tots els animalets del poble.
Però quan la festa va acabar i els nuvis van arribar a casa... Sabeu què va passar? La rateta va dir:
Rateta: Vols que fem una sopeta de peix per sopar, amor meu?
Gat: A mi no m’agrada la sopeta de peix. A mi el que m’agrada són les ratetes com tu!
Però els altres pretendents de la rateta, que coneixien molt bé les intencions del gat, havien estat vigilant al costat de la casa. Quan van sentir tant de rebombori, van entrar i van aturar el gat que estava a punt de menjar-se la rateta.
Rateta: Ai, moltes gràcies nois. Si no arribeu a estar vigilant, ara ja estaria morta. A partir d’ara serem tots amics i jo intentaré no ser tan presumida.
I el gat va passar una temporadeta a la presó per a veure si així canviava d’actitud.
I així va ser com va acabar la història de la rateta que escombrava l’escaleta i que va continuar sent molt neta, però no tan presumida. I d’aqesta manera, es va estalviar molts de problemes.
I vet aquí un gos i vet aquí un gat i vet aquí una rateta que encar no s’ha casat. I aquest conte s’ha acabat.

si vols escoltar el conte, http://www.xtec.cat/~abuj/cantemicontem/mp3/29.mp3

on son....

On son les sèries de la nostra infantesa? Aquelles en les que com que érem “tontets” només ens explicaven coses boniques i tendres? Amistat? Sentiments?... avui en dia, poses la televisió, i mires la majoria de dibuixos animats, tenen violència, enveges i varis. Has de fer una bona selecció de cadenes i horaris per poder aconseguir que els nens mirin alguna cosa decent. Quan ja saps a quines hores es pot veure la tele i a quines no, resulta, que vas una mica més aviat, o una mica més tard, resulta que fan un altre programa (que no vols que vegi el teu fill), i resulta que el nen et diu que vol veure aquell, i no el que seria més adequat per la seva edat. N’estic cansada dels pokemons, i del canal jetix. On son els barrufets, la heidi, baner i flapi, l’abella maia.... per sort al super3 mic que dura molt poc, però ja és suficient, fan dibus i històries més adequades per nens petits.
Reflexionem per què els infants d’avui prefereixen veure dibuixos animats amb violència (encoberta) en comptes dels educatius? Si a les televisions posen aquesta programació deu ser perquè és la més rendible, no?

El tres en ratlla

dimarts, 21 d’agost del 2007




El clàssic joc del tres en ratlla. El nen ha de intentar posat tres fitxes abans que el contrincant. per els grans, ens sembla molt fàcil, i per els nens de la casa?

sort.

Atrapa el Cotxe

Atrapa un cotxe és un Joc per nens petits, per que aprenguin a fer servir el ratolí, i a part d'això es diverteixen. Han de fer click sobre d'un cotxe. Després sentiran una veu d'un nen que ens dirà el color que te el cotxe. També serveix per apendre els colors groc, vermell, blau i verd. Es un dels pocs jocs que està en català.



en pingu va a pescar

dilluns, 20 d’agost del 2007

vet aqui una vegada en Patufet....


si vols escoltar aquest conte tant nostre i tant clàssic, només cal premer el botó de play (més a baix) i escoltar la narració del conte i les cançons. Espero que us agradi tant com a mi.


Brainy baby és una col·lecció de DVDs per l’estimulació dels postres infants. Hi ha varis dvds. Cadascun destinat a estimular una part del cervell dels nens: la creativitat, la lògica, musica, diversió…, etc.
Amb aquests vídeos, l’Infant comenta a entrar al mon de les matemàtiques, les formes i els colors, les lletres, l’art etc.
Cada nen és diferent, jo en tinc dos, i us asseguro que cadascun despunta amb alguna cosa diferent. Aquests vídeos, son molt divertits per ells, ja que toquen molts de temes (a part del principal ), i sempre troben enmig del vídeo, el que més els agrada. I els estimula i potencia més les seves habilitats. Cada tema, dura uns 45 minuts, encara que en el DVD hi ha més de 100 minuts de continguts.
Jo recomano, interactuar amb el nen, fent-lo partícip del que està veient. Ja se que el més fàcil és sentar-lo davant de la tele, que es quedi “atontat” i nosaltres anar a fer altres coses, però, per què funcioni, hem d’estar amb ells, mirant, senyalant la pantalla i comentant el que hi surt. És molt divertit.
Jo vaig començar a ensenyar-li al meu fill gran aquest tipus de vídeo quan tenia uns dos o tres mesos, primer, només mirava les imatges i escoltava la música, triguen un temps a interactuar amb el que veuen. Quan va arribar el meu segon fill, també li vaig ensenyar els vídeos, i el seu germà gran, els hi anava explicant, i ho segueixen fent. Encara que ara ho demanen amb l’àudio en anglès i Aixa ells mateixos van descobrint l’idioma.
Avui us he parlat dels brainy baby, un altre dia us parlaré d’altres també molt interessants (baby Einstein, brilliant baby…) encara que jo considero que els millors son aquests (I els he comprat quasi be tots)
més info: http://www.brainybaby.com/ (pag.oficial en Anglès) o http://www.nikidom.com/Catalogo.asp (distribuidor per espanya)

l'Aneguet Lleig

diumenge, 19 d’agost del 2007

Com cada estiu, a la Senyora Ànega es va posar a covar els seus ous i totes les seves amigues del corral estaven desitjoses de veure els seus aneguets, que sempre eren els més bonics de tots.
Va arribar el dia en què els aneguets van començar a obrir els ous a poc a poc i tots es van reunir al voltat del niu per a veure'ls per primer cop.
Un a un varen anar sortint, fins a sis preciosos aneguets, cadascun d'ells acompanyat pels crits d'alegria de la Senyora Ànega i de les seves amigues. Tan contentes estaven, que varen trigar una mica a adonar-se'n que un ou, el més gran de tots set, encara no s'havia obert.
Tots van concentrar la seva atenció en l'ou que romania intacte, fins i tot els aneguets acabats de néixer, esperant veure algun signe de moviment.
Al cap de poc temps, l'ou es va començar a trencar i en va sortir un ànec somrient, més gran que els seus germans, però, sorpresa!, moltíssim més lleig i malgirbat que els altres sis...
La Senyora Ànega es moria de vergonya per haver tingut un aneguet tan lleig i el va apartar amb l'ala mentre atenia als altres sis.
L'aneguet es va quedar molt trist perquè se'n va adonar que allà no el volien ...
Van passar els dies i el seu aspecte no millorava, al contrari, empitjorava, ja que creixia molt ràpid, era molt prim i malgirbat, a més de bastant patós el pobre.
Els seus germans li feien bromes pesades i se'n reien constantment, dient-li lleig i maldestre.
L'aneguet va decidir que havia de buscar un lloc on pogués trobar amics que de veritat el volguessin a pesar del seu aspecte desastrós i un matí, molt aviat, abans que es llevés ningú del graner, va fugir per un forat de la tanca.
Així arribà a una altra granja, on una vella el va recollir i l'aneguet va creure que havia trobat un lloc on per fi l'estimarien i el cuidarien, però també es va equivocar, ja que la vella era malvada i només volia que el pobre aneguet li servís de primer plat. I se n'anà d'allà corrent.
Va arribar l'hivern i l'aneguet lleig quasi es mor de gana, doncs havia de buscar menjar entre el gel i la neu i havia de fugir de caçadors que pretenien disparar-li.
Al final va arribar la primavera i l'aneguet va passar per un estany on va trobar les aus més belles que mai havia vist fins aleshores. Eren elegants, gràcils i es movien amb tanta distinció que es va sentir totalment acomplexat perquè ell era molt maldestre. De totes formes, com no hi tenia res a perdre s'hi va apropar i els va preguntar si podia banyar-se també.
Els cignes, doncs eren cignes les aus que l'aneguet va veure a l'estany, li van respondre:
- Doncs es clar que sí, ets un dels nostres!
I l'aneguet va respondre
- No us burleu de mi! Ja sé que sóc lleig i malgirbat, però us heu de riure de mi per això
- Mira el teu reflex a l'estany - li van dir ells - i veuràs que no et mentim.
L'aneguet es va introduir incrèdul a l'aigua transparent i el que va veure el va deixar meravellat. Durant el llarg hivern s'havia transformat en un cigne preciós!. Aquell aneguet lleig i malgirbat era ara el cigne més blanc i elegant de tots els que hi havia a l'estany.
Així fou com l'aneguet lleig es va unir als seus i fou feliç per sempre.


conte extret d'Una mar de Contes http://www.totcontes.com/view.php?p=C:aneguet

Hi havia una vegada en un país molt llunyà un palau molt bonic. En aquest palau hi vivia un soldà que era un ignorant, una persona que no sabia res de res.

A aquest soldà li agradava tant el formatge que tan sols es preocupava que els formatgers més importants del seu regne li fabriquessin els formatges més saborosos.

Però darrerament hi havia una altra cosa que el preocupava. Resulta que l'olor dels formatges havia atret centenars de ratolins que es passejaven pel palau com si fossin a casa seva. I el pitjor era que es menjaven els formatges del soldà.

Finalment, un dia que va trobar un ratolí dins el formatge que s'estava menjant, es va empipar tant que va enviar a buscar els seus tres consellers i els va dir que, si l'endemà no havien desaparegut tots els ratolins del palau, els desterraria del seu regne per sempre més.

Els tres consellers, que encara eren més ignorants que el soldà, es van quedar molt preocupats i no sabien què fer. Després de molt pensar van arribar a una solució i l'endemà van ordenar als criats que portessin tots els gats de la ciutat cap al palau. Quan els ratolins van veure els gats van fugir corrents, i el soldà es va quedar més content que unes pasqües.

Però la seva alegria no va durar gaire, perquè els gats es trobaven tan bé al palau que no volien marxar. Corrien amunt i avall del palau, des del saló del tron fins a la cuina, i fins i tot esgarrapaven la cara del soldà. Dins el palau només se sentia els marrameus dels gats.

El soldà, a qui no li agradava gens viure amb els gats, va enviar a buscar els consellers una altra vegada i els va demanar que el salvessin d'aquells gats. Els consellers es van passar tota la nit desperts buscant una solució. L'endemà van ordenar als criats que portessin tots els gossos que poguessin trobar a la ciutat. Quan els gats van veure els gossos van fugir corrents i el soldà es va quedar més content que un gínjol.

Però la seva alegria no va durar gaire, perquè els gossos es trobaven tant bé al palau que no volien marxar. Corrien amunt i avall del palau mossegant a tothom. El soldà, que no podia suportar els gossos, va cridar un altre cop els tres consellers i els va ordenar que fessin alguna cosa per treure els gossos del palau. Després de molt pensar se'ls va acudir una idea i l'endemà van dir als criats que anessin a buscar uns quants lleons forts i grans. Quan els lleons van arribar al palau tots els gossos es van escapar i el soldà es va quedar més content que unes pasqües.

Però la seva alegria no va durar gaire, perquè els lleons es trobaven tan bé al palau que no volien marxar. Com que els lleons eren tan grossos, la gent del palau tenia molta por, a més a més amb els seus rugits no deixaven dormir a ningú. El soldà que tenia molta por dels lleons, va cridar un altre cop els tres consellers i els va ordenar que fessin alguna cosa per fer fora els lleons del palau abans que es mengessin a tothom.
Els consellers van pensar molt i molt i finalment van decidir enviar a buscar un ramat d'elefants. Quan els lleons van veure els elefants van fugir amb la cua entre les cames. I el soldà en veure que no quedava cap lleó es va posar molt content. Però la seva alegria no va tornar a durar gaire, perquè els elefants es trobaven tan bé al palau que no volien marxar. Amb les seves grans potes ho feien malbé tot i el pitjor era que xafaven tots els formatges del pobre soldà. El soldà, que estava molt enfadat i no sabia què fer, cridava contínuament els seus consellers que fessin alguna cosa abans que els elefants el tornessin boig.

Aquesta vegada els consellers realment no sabien què fer i demanaven a tothom quina cosa podia fer por als elefants perquè ja estaven desesperats. Per fi un criat els va dir que havia llegit en un conte que els elefants tenien por dels ratolins. Els consellers estaven contents i van anar a veure el soldà i li van explicar que, per fer fora els elefants del palau, haurien de tornar els ratolins. El soldà es va aixecar cridant que no volia de cap manera que els ratolins tornessin al palau i es mengessin els formatges. Però els consellers li van dir que l'única cosa que feia por als elefants eren els ratolins i finalment el soldà va haver d'acceptar. Quan van arribar els ratolins, els elefants van fugir cridant com bojos.

Ara els ratolins tornen a córrer per tot el palau i continuen menjant-se els formatges del soldà, però el soldà no està enfadat perquè pensa que és preferible viure amb els ratolins que no pas amb els elefants.

Hassan Ahmad Dezfuli ( Iran )

--------------------------------------------------------------------------------
MISSATGE: En aquest conte podem veure que amb la ignorància no es resolen els problemes. Ja s'ha vist com cada solució que trobaven els consellers era pitjor que l'anterior.

Contes d'arreu del mon http://www.xtec.es/recursos/cultura/contes/arreu/solda.htm


juguem al pong

dissabte, 18 d’agost del 2007



Has de dir-li al teu fill, que amb la rata, mogui el defensa, per no deixar passar la bola. Aquest joc, va molt be per els reflexos dels nens. aguditza la vista i el moviment (dalt baix) amb la velocitat. amb una mica de pràctica, s'ho passaran molt be.



És la típica pissarra sketch, per fer dibuixos amb linees rectes. moviments cap a dalt, cap a baix, dreta i esquerra. els moviments es fan fent servir les fletxes del teclat. per esborrar el dibuix. apretar la goma d'esborrar.