Poesia imfantil : lo gall

LO GALL (Febrer de 1904.)

Mireu-se'l que estufat!
Com s'hi rumbeja
a dintre el galliner l'estufat gall!
Amb quina autoritat ell es passeja,
corral amunt, corral avall!

Tothom li deixa pas... La polla rossa
en veient-lo venir ja li fa lloc;
com certs homes que tenen molta bossa
passa ell altiu fent el cloc-cloc.

La cresta de gairell porta penjada
com d'antic cavaller l'airós plomall;
és guerxo el seu mirar; la pota alçada
sembla que diu: plaça a n'ell gall!

Quan porten la cassola de les pastes
s'hi rebat al bell mig enfurismat
i fa la llei a tots: "tu avui no en tastes,
enrere tu ja has prou picat."

Vos jur que em té molt tip l'estrafolari
i em plau fer-lo colltòrcer per Nadal.
Sabeu perquè fa això? Es creu necessari
i ésser el senyor del seu corral.

També conec molts homes que gallegen
i es creuen necessaris com el gall,
i tots enravenats també es passegen
corral amunt, corral avall.

JAUME COLLELL. FAULES Y SÍMILS