Aqui us deixo un conte de Charles perrault, d'aquells que tenen un rerafons, que fan reflexionar. L'he traduït al català, el millor que he pogut, hi he afagit unes quantes imatges i amb lletra lligada. Espero que als vostres nens els agradi... als meus els ha agradat molt...
Diamants i gripaus Diamants i Gripaus Charles Perrault http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 1 Vet aquí una vegada una vídua que tenia dues filles. La més gran se li semblava molt en el caràcter i en el físic ja que ambdues eren tan desagradables i orgulloses que no havia qui les aguantés. La menor, que se semblava al seu pare per la seva dolçor i suavitat, era a més de gran bellesa. http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 2 Com per naturalesa estimem a qui se'ns sembla, la mare tenia bogeria per la seva filla gran i alhora sentia menyspreu per la menor. La feia menjar a la cuina i treballar contínuament. Entre altres coses, la pobra nena havia d'anar dues vegades al dia a una font a un quilòmetre de la casa, i tornar amb un enorme càntir ple d'aigua. Un dia quan estava vora la font, se li va acostar una pobra i anciana dona pregant-li que li donés de beure. -Com no, la meva bona senyora- va dir la bella nena. I esbandint amb cura el seu gerro, va treure aigua del millor lloc de la font i li va oferir, sostenint sempre el pesat gerro perquè begués més còmodament. http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 3 La bona dona, després de beure, li va dir: -Ets tan bella, tan bona i tan amable, que no puc deixar de regalar-te un do- ja que en realitat es tractava d'una fada disfressada per veure fins a on arribava la gentilesa de la jove. -Et concedeixo el do- va prosseguir la fadaque per cada paraula que pronunciïs surti de la teva boca una bella flor o una pedra preciosa. Quan la jove va arribar a casa, la seva mare la va renyar per tornar tan tard de la font. http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 4 -Perdona'm, mare meva -va dir la pobra noia-, per haver-me retardat. I al dir aquestes paraules, li van sortir de la boca dues roses i dues grans perles. -Però què estic veient! -va dir la seva mare, ben sorpresa- Com és això, filla meva? La nena li va explicar ingènuament tot el que li havia passat, no sense brollar de la seva boca una infinitat de diamants, maragdes, perles i safirs. http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 5 -Mira, mira el que surt de la boca de la teva germana quan parla -va dir la mare a la seva altra filla-; no t'agradaria tenir un do semblant? Només caldrà amb que vagis a buscar aigua a la font, i quan una pobra dona et demani de beure, ofereix-la-hi molt gentilment. -No vull anar! -va respondre grollerament la jove-, No seré jo qui serveixi a ningú! -Desitjo que hi aneu immediatament!-va respondre la mareElla va prendre un gerro de plata que li va donar la mare i va sortir, però rondinant molt malhumorada. No va fer més que arribar a la font i va veure sortir del bosc a una dama magníficament vestida que va anar a demanar-li de beure: era la mateixa fada que s'havia aparegut a la seva germana, però que es presentava sota l'aspecte i amb les robes d'una princesa, per poder veure fins a on arribava la maldat d'aquesta jove. -De debò creus que jo et serviré l'aigua? -va dir la grollera i mal criada nenaBeu directament de la font, si voleu aplacar la vostra set. -va afegir amb mals modals. -No sou gens amable,- va contestar el fada, sense irritar-se;- està bé! ja que sou tan poc http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 6 atenta, us atorgo el do que a cada paraula que pronuncieu, us surti de la boca una serp o un gripau. La mare, que esperava impacient, no va fer més que veure-la de lluny i li va cridar: -I bé, filla meva? -I bé, mare meva!- va respondre la malvada tirant dues serps i dos gripaus. -Déu meu!- va exclamar la mare -però què estic veient? La teva germana té la culpa, me les pagarà!i va córrer darrera d'ella amb intenció de pegar-la mentre cridava furiosa: http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 7 -Mira el que has fet! Marxa d'aquesta casa i no tornis mai! La pobra nena va escapar i va anar corrent a refugiar-se en el bosc proper. El fill del rei, que tornava de caçar bolets al bosc, la va trobar i veient-la tan bella li va preguntar què feia allà sola i per què plorava. -Ai!, senyor, la meva mare m'ha fet fora de casa i no tinc a on anar. El fill del rei, que va veure sortir de la seva boca cinc o sis perles i altres tants diamants, li va pregar que li digués d'on li venia allò. Ella li va explicar la seva increïble aventura. http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 8 La nena era tan dolça, tan bella i tan gentil que el Príncep es va enamorar d'ella, i li va demanar que es casés amb ell, i la va dur a palau, on en pocs dies es van casar. Quant a la malvada germana, es va anar fent encara més odiosa, tant que la seva pròpia mare la va fer fora de casa, i la infeliç se’n va anar a viure al fons del bosc on, almenys, tindria la companyia dels gripaus, els llangardaixos i les serps. I conte contat... Ja s’ha acabat. Traduït (el millor que he pogut)del conte “Diamonds and Toads” de Charles Perrault Imatges copiades de “old Book Gallery” http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 9
Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada