Faula: La motxila a l'esquena

Diuen que Júpiter, antic déu dels romans, va convocar un dia a tots els animals de la terra.
Quan es van presentar els va preguntar, un per un, si creien que tenien algun defecte. Si era així, ell prometia millorar fins deixar-los satisfets.
- Què dius tu, mona? -Va preguntar.
- Em parla a mi? -Va saltar la mona-. Jo, defectes? Jo em miro al mirall i em veig esplèndida. En canvi l'ós, s’hi ha fixat? No té cintura!
-Que parli l'ós- va demanar Júpiter.
-Sóc aquí- va dir l'ós- amb aquest cos perfecte que m’ha donat la natura. Sort no ser una mola com l'elefant!
-Que es presenti l'elefant ...
-Francament, senyor- va dir l’elefant-, no tinc de què queixar-me, encara que no tothom pugui dir el mateix. Aquí el té l'estruç, amb aquestes orelletes ridícules ...
-Que passi l'estruç.
-Per mi no es molesti- va dir l'au-. Sóc tan proporcionat! En canvi la girafa, amb aquest coll ...
Júpiter va fer passar a la girafa qui, al seu torn, va dir que els déus havien estat generosos amb ella.
-Gràcies a la meva alçada veig els paisatges de la terra i el cel, no com la tortuga que només veu la runa.
La tortuga, per la seva banda, va dir tenir un físic excepcional.
-La meva closca és un refugi ideal. Quan penso en l'escurçó, que ha de viure a la intempèrie ...
-Que passi l'escurçó- va dir Júpiter una mica fatigat.
Va arribar arrossegant i va parlar amb llengua viperina:
-Per sort sóc llis, no com el gripau que està ple de berrugues.
- Prou! -Va exclamar Júpiter-. Només falta que un animal cec com el talp critiqui els ulls de l'àliga.
-Precisament- va començar el talp-, volia dir dues paraules: l'àliga té bona vista però, no és horrible seu clatell pelat!
- Això és el súmmum! -Va dir Júpiter, donant per acabada la reunió-.

Moral de la història:
Tots ens creiem perfectes i pensem que els que han de canviar són els altres. Sol passar.
Només tenim ulls per als defectes aliens i portem els nostres ben ocults, en una motxilla, a l'esquena.
Jean de La Fontaine (1621-1695)

Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me