Fem un fanalet amb forma d'estrella

El fanalet que hem triat per aquest any, té forma d’estrella. Pot semblar complicat, però simplement és una mica laboriós. El resultat és fantàstic, de ben segur que quan passin els Tres Reis d’Orient per davant del nostre fanalet, ens veuran molt bé, i potser ens portaran algun regal extra per l’esforç.

Els materials que necessitarem son ben simples:

*Carpetes de dossier de plàstic de colors.

*cinta adhesiva (celo).

*Tisores.

* Llapis o retolador prim permanent.

*Plantilla. Pots descarregar-la aquí. o clickant sobre la imatge.

Començarem imprimint la plantilla i la retallarem.

Marcarem amb el llapis 5 peces iguals que la plantilla a sobre dels plàstics de dossier, i els retallarem. Hem de marcar també les línees internes que serà per on haurem de doblegar.

Doblegarem per les línees marcades, fent molta pressió, ens podem ajudar amb el mànec de la tisora.

Amb la cinta adhesiva, anirem unint els costats, fins que tinguem 5 piràmides iguals.

Ara anirem enganxant amb la cinta adhesiva les 5 piràmides,

però no enganxarem les últimes, que és per on passarem el fil de les llums.

Oi que queda be?

Nosaltres aquest any, perquè se’ns pugui veure molt be, hi hem posat moltes llumetes de Nadal, que funcionen amb piles, encara que amb els bastonets amb bombeta tradicional també queda molt be. Si algú hi vol donar un caire personal, es pot ornamentar l’estrella amb dibuixos o purpurines.

Espero que els Reis mags d’Orient us portin moltes cosetes, això voldrà dir que heu sigut bons minyons, i recordeu d’anar a dormir molt aviat, no fos cas que passessin de llarg!

Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me

Fem un Arbre de Nadal amb papers de Revista

Aquest arbre de Nadal, és molt senzill, i els nens s’ho han passat molt be fent-lo, i ens ha quedat molt be.

Materials que necessitarem:

*Revista, o guia telefònica vella.

*cola blanca o cinta adhesiva.

*pintura verda i pinzell.

Començarem separant 2 grups de 30 pàgines, intentant que no es desenganxin d'un costat.

Aquest arbre l'hem fet amb una guia telefònica vella, hem anat amb molt de compte a l'hora de separar les fulles.

Doblegarem la primera fulla tal i com es veu a la foto. marcant molt be els cantpns doblegats.

Seguidament tornarem a doblegar la fulla com es vau a la foto.

La part que ens sobresurt per sota la doblegarem

Farem el mateix amb les 30 fulles, i quan acabem anb aquestes 30 , farem el mateix amb les altres 30 que tenim apartades.

Per donar un toc de color (optatiu) podem agafar pintura i pintar les vores.

Quan ho tenim pintat, unirem els dos plecs de 30 i ens quedarà un arbre, ben fàcil, i ben bufó. Ara si ho voleu, podeu ornamentar-lo amb gomets, estrelles o el que vulgueu.

Esperem que us hagi agradat, Bones Festes a tots!

Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me

Bon Nadal

Des del Racó dels nens, en Jordi i en Xavi, us volem desitjar que tingueu un Bon Nadal, i que el Tió us cagui molts presents.

I aquest és el poema de Nadal que ens recitarà en Jordi (8 anys), com és tradició, a sobre de la cadira, i si ho fa be a veure quants de diners se n'emporta.

UN REGAL ESPECIAL

El regal que jo desitjo
tenir per aquest Nadal
no portarà llaç de vellut
ni vermell, ni groc, ni blanc,
no durà embolcall de seda
ni transparent ni brillant
no anirà dintre una capsa
ni petita, ni mitjana, ni gran.

No portarà cap etiqueta
ni nom, ni cap detall
a l'estil dels bons desitjos
tot de llum vindrà folrat,
una llum brillant, intensa
que el món anirà il•luminant
aturant-se allí on la misèria,
injustícia, guerra i fam
fueteja la canalla
sense escoltar el seu reclam.

I amb aquest regal màgic
a la fi potser arribarà
rialles, alegria i esperança,
pau i felicitat.

BON NADAL
(Poema de Francesca Aubanell)

El poema que nes recitarà en Xavi (6 anys) és el del "Camell despistat" el mateix que en Jordi va recitar fa dos anys, l'enllaç al poema aqui

Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me

Conte: La nit de Reis

Hi havia una vegada un nen molt capritxós que s’anomenava Jordi. Desitjava tot el que veia al seu al voltant. Mai en tenia prou i sempre en volia més i més.
Un any, quan s’apropava el Nadal, en Jordi va escriure la seva carta als Reis Mags. Era una carta llarga ... llarguíssima! Demanava als Reis de tot: tot el que anunciaven a la televisió, tot el que veia en els aparadors de les botigues, tot el que sabia que ha havien demanat els seus amics, fins i tot diverses joguines que s'havia inventat ell mateix, i que ni tan sols existien. . .. Entre totes les coses que en Jordi demanava a les seves Majestats, n’hi havia una molt especial: un dinosaure de debò i de mida natural. I en això, en Jordi insistia molt a la seva carta.
Va arribar la nit de Reis i el nen se’n va anar al llit. Estava molt nerviós. Li semblava escoltar sorolls i fins i tot sentia l'olor dels camells. Però tancava les parpelles amb força per a intentar adormir-se. Al final, quan van cessar els sorolls, va obrir els ulls i va trobar la seva habitació plena de joguines. Però, el dinosaure no apareixia per enlloc.
-El meu dinosaure! Vull el meu dinosaure! -cridava en Jordi mentre feia rebacaneries com un boig. Llavors es va fixar en un enorme ou que estava en un racó de l’habitació i, en ple atac de ràbia, zas!, li va donar una cop de peu.
En aquest moment es va trencar la closca i apareixé un petit dinosaure. En Jordi, finalment, va somriure satisfet.
Però aquell petit dinosaure va començar a créixer a tota velocitat. AL cap d'un minut omplia tota l'habitació. Llavors, el gegantesc animal va agafar a en Jordi per un braç, el va aixecar com una ploma i se’l va endur fins a la boca per a menjar-se’l.
-i Nooo. ..! NOO...O! -cridava el pobre nen entre les urpes, del monstre.
Els crits d’en Jordi es van escoltar per tota la casa. Els seus pares van acudir corrent a l'habitació i van començar a sacsar-lo perquè es despertés.
-Ah, encara sort! Només ha estat un malson! -va exclamar alleujat el nen.
Des d'aquest dia, en Jordi va canviar molt. Va deixar de ser tan capritxós i va començar a conformar-se amb qualsevol cosa.
A l'any següent, no va demanar res especialment. Solament els va posar als Reis una condició: el que portessin no podia ser més gran que una bicicleta.

CARLO FRABETTI

Contes per a nens ansiosos (Adaptació).


Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me

Conte d'hivern: la fada Gebrada i el cadell de llop.

La Mireia ens ha enviat aquest conte, que us recomano escoltar, és molt adient per aquestes dates, i molt bonic. Gràcies.

Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me

Per Molts Anys XAVI !!!

El petit d'aquesta casa, ja te 6 anys!
En Xavi avui deixa de ser l'únic nen de la seva classe que encara quedava amb 5 anys. I per celebrar-ho, hem anat a passar uns dies a París, amb Disneyland inclòs.
Hem passat una mica de fred a París, ens ha plogut i fins i tot, hem sobreviscut ala nevada més forta que han tingut en els darrers 20 anys. Però tot ha estat fantàstic per celebrar l'aniversari d'en Xavi.

Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me

Conte: El somni del pessebre

Una vegada hi havia un nen que va caure al pessebre de casa seva i, sense adonar-se'n, es va convertir en un pastor. La vida a la muntanya, cuidant un ramat d'ovelles, era plàcida, i va descobrir tot de coses que no coneixia: el soroll de l'aigua dels rierols, la piuladissa dels ocells de bon mati. ..
Tot anava d’allò més bé, però de cop i volta va sentir un gran rebombori, com si el cel i la terra s'enfonsessin i, en un tres i no res, el van llençar dins d'una caixa de cartró.
Per sort, quan va passar això, es va despertar de seguida del somni nadalenc.
I, des d'aquell dia, sentia unes pessigolles d'alegria al pit cada vegada que arribava Nadal.

Jordi Bidiella

Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me

Cançó d'en Fumera

CANÇÓ DE'N FUMERA

Sóc en Fumera,
Sóc important
Vinc a observar-vos
Tot vigilant.

Els Reis que vénen
Des de l'Orient
Volen que els digui
Si us porteu be.

Si algú no es porta
Com és degut
Aquí m'ho apunto...
I tururut !


Ll. i M. Carles Bertrand

En aquesta pàgina http://www.tocderetruc.com/llfumera.html trobareu la lletra, partitura i música d'aquesta cançò.



Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me

cançò de les castanyes...

Les castanyes peten, peten,
donen voltes catacrec.
Ara ve la castanyera
i n’hi haurà per tots els nens.
L’u de novembre és Tots Sants.
De castanyes m’omplo les mans.
Peten, peten, crec catacrec.
Calentetes fan passar el fred.
Les castanyes peten, peten,
donen voltes catacrec.
Faig boletes amb les mans
ja se fer bons panellets.
L’u de novembre és Tots Sants.
De castanyes m’omplo les mans.
Peten, peten, crec catacrec.
Calentetes fan passar el fred.
Les castanyes peten, peten,
donen voltes catacrec.
Una historia que fa por
ens expliquen vora el foc.
L’u de novembre és Tots Sants.
De castanyes m’omplo les mans.
Peten, peten, crec catacrec.
Calentetes fan passar el fred.

Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me

Pàgina de sumes, restes....

En Xavi, que ja fa primer, està molt emocionat amb les sumes i les restes, però sobre paper, és força aborrit, he trobat aquesta pàgina, on pot anar fent les operacions, tot sol, i se li corregeixen al moment, és divertit...

L'adreça de la pàgina és http://www.mathfactcafe.com/view/view.aspx?t=F&g=1

Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me

Diada Nacional de Catalunya

No us oblideu de penjar la senyera al balcó!

Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me

Ja hem començat el cole!

Sense adonar-nos, l'estiu ja ha passat, enrera queden els amiguets de l'estiu, i tornem a trobar els del Cole!

No hi ha hagut gaires canvis per en Jordi, ja fa tercer! és molt gran!, s'ha retrobat amb els amiguets de sempre, i em fa molta il.lusió, perquè té de tutora, una professora que havia tingut jo fa uns vint-i-molts anys... i en Xavi... En Xavi si que ha tingut molts canvis... per començar ha dit Adéu al parvulari, ara ja és el més petit dels grans, Aquest any fa primer, i això és una fran responsabilitat. Canvia d'edifici, ara té un pati molt i molt gran per poder jugar, noves mestres, i una mica de confusió pels canvis de companys de classe, els han barrejat. Ara té companys nous, que només coneixia de vista del pati petit, però encara en queden molts dels de sempre, i els altres tampoc estan tant lluny, estan a l'altre costat de la paret, però ja els trobarà durant l'esbarjo. Trobarem a faltar a en Marc, que ha marxat a viure a Girona, però comptem amb que ens vindrà a veure.

Bé doncs... Tornem a començar la rutina de llevar-nos molt aviat, de seguir uns horaris, i sobretot d'aprendre moltes coses...

ADÉU PARVULARI

El curs ja ha acabat,
segons diu el calendari
que tenim sempre penjat
a la porta de l'armari.

Segons em diu la mestra
tot i que era un marrec,
que no aixeca un pam de terra,
em posava molt flamec.

He acabat al parvulari,
quasi sé comptar i llegir,
també sé l'abecedari...
Qui ho havia de dir!


Ara que ja tinc cinc/sis anys,
encara sòc peça bona,
però he après coses grans
en aquesta escola:

Llegir, dibuixar, escriure...
i el que és més important
saber compartir i conviure
amb les mestres i els companys.



Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me