Un jove príncep desitjava casar-se, però ho volia fer amb una princesa de debò. Havia recorregut els set mars, escalant totes les muntanyes del món i barallant amb els dracs més ferotges, per poder trobar a una princesa de debò, però no havia tingut èxit. A més de que no eren veritables princeses, totes tenien algun defecte: unes eren grosses; unes altres eren molt flaques; unes altres molt altes; unes altres molt baixetes; algunes tenien el nas molt gran; unes altres molt petit.
En fi. Després de cinc anys de recerca, el príncep va tornar al seu regne molt trist i va dir que en el món no havia princeses. Després d’això, va decidir pujar a la torre més alta del castell i s’hi va tancar.
Dies més tard, en un dia amb una forta tempesta, algú va tocar la porta del palau. Com els criats estaven molt espantats pels llamps que queien per la tempesta, el propi Rei hagué d'obrir la porta. Quan ho va fer, va veure a una bella joveneta amb un bell vestit de seda blava teixit amb fils d'or i sabatilles de cristall. La noia estava totalment mullada i les seves sabates botaven aigua cada vegada que donava un pas.
A més les trenes fetes amb el seu bell cabell negre s'havien convertit en dues cataractes per les quals queien dolls d'aigua. "La seva majestat, jo sóc una princesa i estic perduda. Podria passar la nit en el seu palau?", va dir la jove fent una reverència.
"Una princesa?, va pensar el Rei. Doncs anem a veure si és cert".
El Rei va dur a la princesa a una de les cambres del palau perquè es canviés les robes humides.
Mentrestant, va ordenar als seus servents que preparessin una de les estances del palau i posessin sobre del llit deu matalassos i deu llençols. Una vegada va estar això fet, va col•locar en el fons del primer matalàs un pèsol.
L'endemà, el Rei va entrar a la cambra de la princesa i li va preguntar:
Com vas passar la nit? La princesa va contestar: "Molt malament. Havia alguna cosa dura en el llit que no m’ha deixat dormir".
El Rei va deixar anar una gran riallada i va sortir de l'habitació cridant per tot el palau: "És una princesa de debò, És una princesa de debò. Només una princesa de debò pot ser tan sensible com per notar un pèsol col•locat sota de 10 matalassos".
Va pujar fins a la torre més alta del castell on estava el seu fill i li va explicar el que havia succeït.
Els dos van riure i van ballar. El príncep es va canviar de robes i va baixar de la torre per conèixer a la princesa. Ella el va mirar i en aquest instant els dos van saber que eren l'un per l'altre.
Dies després les noces es va celebrar en el palau. Després van fer una gran festa que va durar tota una setmana. El príncep i la princesa van viure feliços per a sempre i el pèsol va ser enviat al museu del regne.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat... Aquest conte s’ha acabat!
En fi. Després de cinc anys de recerca, el príncep va tornar al seu regne molt trist i va dir que en el món no havia princeses. Després d’això, va decidir pujar a la torre més alta del castell i s’hi va tancar.
Dies més tard, en un dia amb una forta tempesta, algú va tocar la porta del palau. Com els criats estaven molt espantats pels llamps que queien per la tempesta, el propi Rei hagué d'obrir la porta. Quan ho va fer, va veure a una bella joveneta amb un bell vestit de seda blava teixit amb fils d'or i sabatilles de cristall. La noia estava totalment mullada i les seves sabates botaven aigua cada vegada que donava un pas.
A més les trenes fetes amb el seu bell cabell negre s'havien convertit en dues cataractes per les quals queien dolls d'aigua. "La seva majestat, jo sóc una princesa i estic perduda. Podria passar la nit en el seu palau?", va dir la jove fent una reverència.
"Una princesa?, va pensar el Rei. Doncs anem a veure si és cert".
El Rei va dur a la princesa a una de les cambres del palau perquè es canviés les robes humides.
Mentrestant, va ordenar als seus servents que preparessin una de les estances del palau i posessin sobre del llit deu matalassos i deu llençols. Una vegada va estar això fet, va col•locar en el fons del primer matalàs un pèsol.
L'endemà, el Rei va entrar a la cambra de la princesa i li va preguntar:
Com vas passar la nit? La princesa va contestar: "Molt malament. Havia alguna cosa dura en el llit que no m’ha deixat dormir".
El Rei va deixar anar una gran riallada i va sortir de l'habitació cridant per tot el palau: "És una princesa de debò, És una princesa de debò. Només una princesa de debò pot ser tan sensible com per notar un pèsol col•locat sota de 10 matalassos".
Va pujar fins a la torre més alta del castell on estava el seu fill i li va explicar el que havia succeït.
Els dos van riure i van ballar. El príncep es va canviar de robes i va baixar de la torre per conèixer a la princesa. Ella el va mirar i en aquest instant els dos van saber que eren l'un per l'altre.
Dies després les noces es va celebrar en el palau. Després van fer una gran festa que va durar tota una setmana. El príncep i la princesa van viure feliços per a sempre i el pèsol va ser enviat al museu del regne.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat... Aquest conte s’ha acabat!
