Disney's World of english (3)

dilluns, 29 de juny del 2009



Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me
Vota'm al TOP CATALÀ!

Com fer avions de paper

dissabte, 27 de juny del 2009

Feia molts de dies que els nens em demanaven que els fes avions de paper, i jo, ja no recordava com es feien. Buscant, buscant, vaig trobar aquest arxiu, on expliquen molt be amb dibuixos com fer-ne tres: Nakamura, Balcony Bomber, The Phoenix,
The Best Paper Airplanes You'll Ever Fly




Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me
Vota'm al TOP CATALÀ!

Disney's World of english (2)

divendres, 26 de juny del 2009




Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me

Vota'm al TOP CATALÀ!

jocs: Pac man









Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me
Vota'm al TOP CATALÀ!

Fitxes per practicar el traç

dijous, 25 de juny del 2009

traç


per imprimir: "more" i "print"


Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me

Vota'm al TOP CATALÀ!

Disney's World of english (1)

diumenge, 21 de juny del 2009



Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me

Vota'm al TOP CATALÀ!

Manualitats: fem un pàmpol per la làmpada.

dissabte, 20 de juny del 2009

L’altre dia, vaig anar a mirar pàmpols per tapar una bombeta de la caravana, ja que veure una bombeta despullada, quedava força malament, però em vaig quedar escandalitzada dels preus… i, vaig pensar que els nens podrien ajudar-me a fer-ho,… i ho vàrem intentar i ens ha quedat genial. És senzillíssim i queda molt bé.
Necessitarem:
Fil gruixut de cotó
Cola blanca de Fuster
Un globus
Un pinzell
Un got

Primer de tot, rebaixarem la cola blanca amb una miqueta d’aigua, inflarem el globus, a la mida que creiem escaient, el posarem sobre d’un got, per poder maniobrar, i començarem mullant el cordill amb la cola blanca i anirem envoltant el globus, de tant en tant, passarem una mica més de cola sobre del fil amb el pinzell per què quedi més ferm, donarem tantes voltes al globus com creiem necessari, ho deixarem assecar( més o menys un dia) i rebentarem el globus…. El resultat, és com de botiga… i ens ha costat quatre duros, i els nens s’ho han passat d’allò més bé…. I així ens ha quedat... xulo no?





Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me
Vota'm al TOP CATALÀ!

Manualitats: Fer un encriptador de textos...

dimecres, 17 de juny del 2009

Els nens de casa, comencen a tenir una edat, en la que tenen els seus secretets, ja sigui per ells mateixos, o per compartir amb algun amiguet o amigueta. Una bona manera és xifrar els textos, per fer-ho il.legible per la resta. Amb aquest encriptador casolà els serà més fácil, i de passada practicaran l’escriptura (hauran d’escriure primer el text per xiffrar-lo, i tornar a escriure per desxifrar-lo…).

Com podem fer el nostre propi Disc per xifrar textos?
Imprimeix la plantilla en paper gruixut o cartolina. Retalla els dos cercles i el quadradet de CODI. Fem dos foradets al centre i els unim amb un enquadernador de cap rodó.
Com farem funcionar el disc?
Per xifrar el text: Triarem el codi. Canviarem les lletres del nostre text original (disc gran) per la que ens dona al disc petit.

Per desxifrar el text: tornarem a triar el codi correcte, i farem la operació inversa. Cada lletra del codi xifrat, te la seva equivalència al cercle gran...

Un exemple:
Text per xifrar
EL RACO DELS NENS
Codi per xifrar: P
Resultat:
Ov bkmy nobc xoxc




Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me
Vota'm al TOP CATALÀ!

Als meus nens els agrada molt jugar a aquest joc, si, aquest joc que es troba a molts de llocs, que quan poses la moneda comença a sortir una mica d'aire que fa que la peça llisqui molt ràpid... doncs l'he trobat per jugar online, fomenta la atenció i la rapidesa... molt divertit... per començar a jugar, primer s'ha d'esperar que passin els anuncis, i Start




Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me
Vota'm al TOP CATALÀ!

conte: el Pallasso que no volia fer riure

dilluns, 15 de juny del 2009



Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me Vota'm al TOP CATALÀ!

Conte: Diamants i gripaus (Charles Perrault)

dissabte, 13 de juny del 2009

Aqui us deixo un conte de Charles perrault, d'aquells que tenen un rerafons, que fan reflexionar. L'he traduït al català, el millor que he pogut, hi he afagit unes quantes imatges i amb lletra lligada. Espero que als vostres nens els agradi... als meus els ha agradat molt...
Diamants i gripaus



Diamants i Gripaus Charles Perrault http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 1 Vet aquí una vegada una vídua que tenia dues filles. La més gran se li semblava molt en el caràcter i en el físic ja que ambdues eren tan desagradables i orgulloses que no havia qui les aguantés. La menor, que se semblava al seu pare per la seva dolçor i suavitat, era a més de gran bellesa. http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 2 Com per naturalesa estimem a qui se'ns sembla, la mare tenia bogeria per la seva filla gran i alhora sentia menyspreu per la menor. La feia menjar a la cuina i treballar contínuament. Entre altres coses, la pobra nena havia d'anar dues vegades al dia a una font a un quilòmetre de la casa, i tornar amb un enorme càntir ple d'aigua. Un dia quan estava vora la font, se li va acostar una pobra i anciana dona pregant-li que li donés de beure. -Com no, la meva bona senyora- va dir la bella nena. I esbandint amb cura el seu gerro, va treure aigua del millor lloc de la font i li va oferir, sostenint sempre el pesat gerro perquè begués més còmodament. http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 3 La bona dona, després de beure, li va dir: -Ets tan bella, tan bona i tan amable, que no puc deixar de regalar-te un do- ja que en realitat es tractava d'una fada disfressada per veure fins a on arribava la gentilesa de la jove. -Et concedeixo el do- va prosseguir la fadaque per cada paraula que pronunciïs surti de la teva boca una bella flor o una pedra preciosa. Quan la jove va arribar a casa, la seva mare la va renyar per tornar tan tard de la font. http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 4 -Perdona'm, mare meva -va dir la pobra noia-, per haver-me retardat. I al dir aquestes paraules, li van sortir de la boca dues roses i dues grans perles. -Però què estic veient! -va dir la seva mare, ben sorpresa- Com és això, filla meva? La nena li va explicar ingènuament tot el que li havia passat, no sense brollar de la seva boca una infinitat de diamants, maragdes, perles i safirs. http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 5 -Mira, mira el que surt de la boca de la teva germana quan parla -va dir la mare a la seva altra filla-; no t'agradaria tenir un do semblant? Només caldrà amb que vagis a buscar aigua a la font, i quan una pobra dona et demani de beure, ofereix-la-hi molt gentilment. -No vull anar! -va respondre grollerament la jove-, No seré jo qui serveixi a ningú! -Desitjo que hi aneu immediatament!-va respondre la mareElla va prendre un gerro de plata que li va donar la mare i va sortir, però rondinant molt malhumorada. No va fer més que arribar a la font i va veure sortir del bosc a una dama magníficament vestida que va anar a demanar-li de beure: era la mateixa fada que s'havia aparegut a la seva germana, però que es presentava sota l'aspecte i amb les robes d'una princesa, per poder veure fins a on arribava la maldat d'aquesta jove. -De debò creus que jo et serviré l'aigua? -va dir la grollera i mal criada nenaBeu directament de la font, si voleu aplacar la vostra set. -va afegir amb mals modals. -No sou gens amable,- va contestar el fada, sense irritar-se;- està bé! ja que sou tan poc http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 6 atenta, us atorgo el do que a cada paraula que pronuncieu, us surti de la boca una serp o un gripau. La mare, que esperava impacient, no va fer més que veure-la de lluny i li va cridar: -I bé, filla meva? -I bé, mare meva!- va respondre la malvada tirant dues serps i dos gripaus. -Déu meu!- va exclamar la mare -però què estic veient? La teva germana té la culpa, me les pagarà!i va córrer darrera d'ella amb intenció de pegar-la mentre cridava furiosa: http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 7 -Mira el que has fet! Marxa d'aquesta casa i no tornis mai! La pobra nena va escapar i va anar corrent a refugiar-se en el bosc proper. El fill del rei, que tornava de caçar bolets al bosc, la va trobar i veient-la tan bella li va preguntar què feia allà sola i per què plorava. -Ai!, senyor, la meva mare m'ha fet fora de casa i no tinc a on anar. El fill del rei, que va veure sortir de la seva boca cinc o sis perles i altres tants diamants, li va pregar que li digués d'on li venia allò. Ella li va explicar la seva increïble aventura. http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 8 La nena era tan dolça, tan bella i tan gentil que el Príncep es va enamorar d'ella, i li va demanar que es casés amb ell, i la va dur a palau, on en pocs dies es van casar. Quant a la malvada germana, es va anar fent encara més odiosa, tant que la seva pròpia mare la va fer fora de casa, i la infeliç se’n va anar a viure al fons del bosc on, almenys, tindria la companyia dels gripaus, els llangardaixos i les serps. I conte contat... Ja s’ha acabat. Traduït (el millor que he pogut)del conte “Diamonds and Toads” de Charles Perrault Imatges copiades de “old Book Gallery” http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes Pàgina 9


Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me
Vota'm al TOP CATALÀ!

Poema: Juny (Miquel Martí i Pol)

dimecres, 10 de juny del 2009

Visca, visca el mes de juny,
la falç al puny.

Diu la dita que a l'estiu
tota cuca viu
i és ben cert, que a tot arreu
n'hi ha més de deu.

Aranyes i escarabats
fan quasi ramats,
i tot d'altres bestioles
que no van mai soles.

Tanmateix, quan és estiu
tot el món somriu
i la gent, rejovenida,
diu que sí a la vida
que és dolça com una bresca
de la mel més fresca.

Celebrem per Sant Joan
una festa gran.

Tots contents entorn del foc
donem l'últim toc
al mes en què salta i balla
tota la xicalla.

Visca, visca el mes de juny,
la falç al puny.


Miquel Martí i Pol





Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me

Vota'm al TOP CATALÀ!

Conte: La Filadora

dijous, 4 de juny del 2009

filadora



LA FILADORA Hi havia una vegada una vegada un moliner molt pobre que no tenia en el món més que a la seva filla. Ella era una noia molt bonica. Cert dia, el rei va manar cridar al moliner, doncs feia molt temps no li pagava els impostos. El pobre home no tenia diners, així és que se li va ocórrer dir-li al rei: -Tinc una filla que pot fer fils d'or amb la palla. -Porta-la! -va ordenar el rei. Aquella nit, el rei va dur a la filla del moliner a una habitació plena de palla i li va dir: -Quan claregi, has d'haver acabat de fabricar fils d'or amb tota aquesta palla. En cas contrari, castigaré al teu pare i a tu també. La pobra noia ni sabia filar, ni tenia la menor idea de com fer fils d'or amb la palla. No obstant això, es va asseure davant de la maquina filadora per intentar-ho. Com el seu esforç va ser en va, desconsolada, es va posar a plorar. De sobte, la porta es va obrir i va entrar un homenet estrany. La Filadora 1 -Bona nit, dolça nena. Per què plores? -He de fabricar fils d'or amb aquesta palla -va dir sanglotant-, i no se com fer-ho. -Què em dónes a canvi si la filo jo? -va preguntar el homenet. -Podria donar-te el meu collaret -va dir la noia. -D’acord, em sembla bé -va dir l’homenet, i es va asseure davant la maquina de filar. L'endemà, tota la palla s'havia transformat en fils d'or. Quan el rei va veure l'habitació plena d'or, es va deixar dur per la cobdícia i en va voler més. Llavors va conduir a la noia a una habitació encara més gran, plena de palla, i li va ordenar convertir-la en fils d'or. La noia estava desconsolada. "Què faré ara?" es va dir. La Filadora 2 Aquella nit, l’homenet va tornar a trobar a la jove feta un mar de llàgrimes. Aquesta vegada, va acceptar el seu anell d'or a canvi de filar tota la palla. AL veure tal quantitat d'or, l'avarícia del rei es va desbordar. Va tancar a la noia en una torre plena de palla. -Si demà al matí ja has convertit tota aquesta palla en fils d'or, em casaré amb tu i seràs la reina. L’homenet va tornar a la nit, però la pobra noia ja no tenia res més per donar-li. -Quan et casis -va proposar l’homenet- hauràs de donarme el teu primer fill. Com la noia no va trobar una solució millor, va haver d'acceptar el tracte. A l'endemà, el rei va veure amb gran satisfacció que la torre estava plena de fils d'or. Tal com li havia promès, es va casar amb la filla del moliner. Un any després de les noces, la nova reina va tenir una filla. La reina havia oblidat per complet el tracte que havia fet amb aquell homenet, fins que un dia va aparèixer. -Has de donar-me el que em vas prometre -va dir l’homenet. La reina li va oferir tota classe de tresors per a poder quedar-se amb la seva filla, però l’homenet no els va acceptar. -Un ésser viu és més preciós que totes les riqueses del món -va dir. La Filadora 3 Desesperada a l'escoltar aquestes paraules, la reina va trencar a plorar. Llavors l’homenet va dir: -Et dono tres dies per a endevinar el meu nom. Si no ho esbrines, em quedo amb la nena. La reina va passar la nit en blanc fent una llista de tots els noms que havia escoltat en la seva vida. A l'endemà, la reina li va llegir la llista a l’homenet, però la resposta d'aquest a cadascun d'ells va ser sempre igual: -No, així no em dic jo. La reina va decidir enviar als seus emissaris per tota la ciutat a buscar tot tipus de noms. Els emissaris van tornar amb uns noms molt estranys com Pedratova i Aiguanegra, però cap va servir. L’ homenet repetia sempre: -No, així no em dic jo. AL tercer dia, la desesperada reina va enviar als seus emissaris als racons més allunyats del regne. Ja entrada la nit, l'últim emissari a arribar va relatar una història molt particular. -Anava caminant pel bosc quan de cop i volta vaig veure a un homenet estrany ballant al voltant d’una foguera. Al mateix temps que ballava anava cantant: "La reina perdrà, doncs el meu nom mai sabrà. Sóc el gran Tom Tit Tot !". Aquella mateixa nit, la reina li va preguntar a l’homenet: -Et dius Alfals? -No, així no em dic jo. -Et dius Zebuló? -No, així no em dic jo. -Serà possible, doncs, que t’anomenis Tom Tit Tot? -va preguntar per fi la reina La Filadora 4 A l'escoltar això, aquell homenet va sentir tanta ràbia que la cara se li va posar blava i després marró. Després va patalejar tan fort el sòl que li va obrir un gran buit. Tom Tit Tot va desaparèixer pel buit que va obrir en el sòl i ningú el va tornar a veure mai. La reina, per la seva banda, va viure feliç per a sempre amb el rei i el seu preciosa filleta. FI Germans grimm http://pelsnens.blogspot.com/search/label/contes La Filadora 5


Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me
Vota'm al TOP CATALÀ!

Conte: El Peix irisat

dimarts, 2 de juny del 2009



Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me Vota'm al TOP CATALÀ!