avui és 28 de desembre, el dia dels Sants innocents, i per no perdre la tradició, penjarem llufes als despistats...
llufa
Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me
Trasllat de “xiringuito”!
Fa 2 anys
llufa
Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me
Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me
Joc: conectant les bombetes de l'Arbre de Nadal
Etiquetes: coordinacio, jocs, Nadal dijous, 18 de desembre del 2008Aquest joc, en principi sembla difícil, però és de lògica i coordinació. S'han de conectar totes les bombetes i cables a la corrent elèctrica. Pots fer girar els cables i les bombetes fent-hi click a sobre. No pot quedar cap bombeta, ni cap final de cable sense conectar. S'han de coordinar molt be els moviments, encara que sempre podem canviar-los. Requereix paciència (que és una cosa que a vegades als nens els falta) i molta lògica i coordinació. En Jordi, el meu fill que te 6 anys, amb una miqueta d'ajuda, ho ha aconseguit varies vegades, cada vegada és un repte! animeu-vos!
si el joc no es carregués clicka aquí
|
Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me
Send your own ElfYourself eCards
Poema de Nadal: Un Gran dia ha arribat
Etiquetes: Nadal, Nadal poemes, poesia infantil dilluns, 15 de desembre del 2008Un gran dia ha arribat
és la festa de Nadal
ens reunim tots en família 
ho hem de celebrar.
Fem un pessebre
cantem cançons
i sobre la taula
hi ha molts torrons
I jo us vull desitjar:
Bon Nadal!
(Popular)
Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me
Uneix els punts: Arbre de Nadal (avançat)
Etiquetes: dibuix, Nadal, pintar diumenge, 14 de desembre del 2008Aquí us deixo un altre arbre de Nadal per dibuixar unint els punts. 85 Punts, son molts, però ajuden a aprendre els numeros. Un cop units tots els punts el pots pintar.
Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me
Poema de Nadal: Alegra't Panxeta!
Etiquetes: Nadal, Nadal poemes, poesia infantil dissabte, 13 de desembre del 2008ALEGRA’T PANXETA
Alegra't panxeta
que Nadal ja ve
menjarem sopeta
i neules també.
Ara ve Nadal,
el temps es refresca,
matarem el gall
i torrarem la cresta.
Alegra’t panxeta,
que Nadal ja ve;
menjarem carneta
i arrosset també.
Ara ve Nadal,
menjarem torrons
i amb una guitarra
cantarem cançons.
(Popular catalana)
Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me
Si vols pintar aquestes decoracions de Nadal, imprimeix el dibuix, fent click, s'obre una finestra amb la mida del dibuix més gran. Si pintes amb el color corresponent a cada número, el resultat serà com el dibuix que hi ha al marge esquerra... a pintar!
Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me
Crea les teves postals electróniques per Nadal
Etiquetes: jocs, Nadal, pintar divendres, 12 de desembre del 2008 T'agradaria rebre una postal de Nadal, com aquesta per correu electrònic? i va acompanyada de música...
Per crear aquestes postals de Nadal, entra a la pàgina, i després d’unes simples explicacions, en anglès, et surt una pàgina, amb tres models de galeta per decorar. El punter es transforma en una màniga pastissera, que tens que carregar del color que vulguis, i la grandària que vulguis que surti la crema, i ja pots començar a decorar, també hi ha una altra pestanya, on hi ha carmelets que pots posar-hi.
Un cop decorat al nostre gust, premem a “done decorating”.
A la següent pàgina, ens afegeix la postal de Nadal que acompanyarà la galeta, podem canviar-hi el missatge (change message), i el decorat de fons (change background).
Quan està llest, ja la pots enviar per correu electrònic...
Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me
Per crear aquestes postals de Nadal, entra a la pàgina, i després d’unes simples explicacions, en anglès, et surt una pàgina, amb tres models de galeta per decorar. El punter es transforma en una màniga pastissera, que tens que carregar del color que vulguis, i la grandària que vulguis que surti la crema, i ja pots començar a decorar, també hi ha una altra pestanya, on hi ha carmelets que pots posar-hi.
Un cop decorat al nostre gust, premem a “done decorating”.
A la següent pàgina, ens afegeix la postal de Nadal que acompanyarà la galeta, podem canviar-hi el missatge (change message), i el decorat de fons (change background).
Quan està llest, ja la pots enviar per correu electrònic...
Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me
El Rei petit de casa avui fa 4 anyets. Per molts anys Xavi!
Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me
Poema de Nadal: Tinc quatre anys
Etiquetes: Nadal, Nadal poemes, poesia infantil, tradicions dilluns, 8 de desembre del 2008Tinc quatre anys i sòc bufò
i de coses en sé un pilò.
Sé comptar de tres en tres,
i fer lletres com si res.
Se cantar, jugar i saltar,
però què bonic és estimar!
Estimo els peixos, estimo les flors,
i els nens de tots els colors!
Nadal ja ha arribat!
quina il.lusió,
i per a tots vosaltres,
aquest petó!
BON NADAL
(popular) (vers d'en Xavi 4 anys)
Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me
Ja hem muntat el nostre pessebre de Nadal. És petitó, però bufó, i no li falta res del que és indispensable en un pessebre.:-La cova: Amb el Nen Jesús, la verge Maria, Sant Josep, el bou i la mula, i l’àngel.
-Els Tres reis Mags d’Orient, que mica a mica, aniran avançant cap a la cova, per arribar-hi el 5 de gener.
- l’anunciació dels pastors: Tres pastorets, al voltant del foc, i l’àngel que anuncia la bona nova.
i com és lògic, també hi tenim que posar: el Caganer!
Bé, això és imprescindible en un pessebre, però, com és clar, podem posar-hi més figuretes, nosaltres hi hem posar també:
- Un riu, amb la bugadera i el pescador, un molí d’aigua amb figuretes que porten els càntirs plens...
- També hi hem posat un Caga-tió (fet amb un tros de branca i tapat amb un trosset de roba) acompanyat de figuretes, i n’hi ha una que sembla que li doni cops de bastó.
- Hem posat un hort amb enciams, i altres plantacions.
- Caçadors, llenyataires, i animalons varis...
Una mica de llumetes, i jo diria que ens ha quedat molt bonic. Em sembla que tant al Tió com als tres reis els agradarà molt, i ens deixaran molts de regals....
Hem d'intentar de no perdre les tradicions!
Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me
Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me
Poema de Nadal: Ales d'Àngel
Etiquetes: Nadal, Nadal poemes, tradicions divendres, 5 de desembre del 2008
PASSEN ALES D’ÀNGELS
NADAL
NADAL
sobre dels teulats
per anunciar-nos
que Jesús és nat.
Passen a volades
tots cap a Betlem.
Darrera nosaltres
també hi anirem.
La nit és tota clara
que l'infant ho vol
la nit fuig per sempre
davant d'aquest sol
BON NADAL
(Popular) (vers de Nadal d'en Jordi 6 anys)
Si T'agrada Aquest Bloc pots votar-me
Fem una postal de Nadal 3D
Etiquetes: manualitats, Nadal, pintar, tradicions dijous, 4 de desembre del 2008
Per fer aquesta postal de Nadal amb l’arbre en 3D. Primer imprimeix la plantilla. Amb colors pinta l’arbre, pinta-hi també boles de Nadal, o enganxa-hi gomets... com més us agradi. També pots escriure-hi la felicitació o un vers....
Quan ha ho tenim a punt, plegarem el full per la meitat, seguint la línia de punts vertical, retallarem les ondes de l’arbre amb molta cura, i farem els plecs del costat, un a un. Així quan tanquem la postal, l’arbre sortirà cap endavant. Enganxarem la postal sobre d’una postal convencional o sobre paper blanc (que podem seguir decorant) i ja tenim una postal original i senzilla per poder desitjar bones festes....
Postal Nadal
Pastorets de la muntanya
que viviu amb gran recel, amb gran recel:
Desperteu, veniu de pressa, que n'és nat el Rei del Cel!
Desperteu, veniu depressa, que n'és nat el Rei del Cel!
Cap al migdia canta i refila,
toca Pasqual repica el timbal:
ram - pa - ta -plam, ram - pa - ta -plam!
Que són festes d'alegria
Pasqües Santes de Nadal!
Que són festes d'alegria Pasqües Santes de Nadal!
2. Què és aquest soroll que sento
a aquesta hora en el corral, en el corral?
Espereu que si jo baixo sabreu qui és en Pasqual! (2)
Cap al migdia...
3. Ai, Pasqual, no t'hi enfadis,
car jo sóc l'àngel del cel, l'àngel del cel,
que aquí vinc per anunciar-vos que ja és nat el Rei del Cel! (2)
Cap al migdia..
4. Cantem tots, doncs, a la una
i seguiu-me a mi, si us plau, a mi, si us plau,
Glòria a Déu en les altures i a la Terra als homes pau! (2)
Cap al migdia...
pots escoltar aquesta nadala fent clic aqui
Dibuixa un arbre de Nadal unint els punts
Etiquetes: dibuix, lletres, Nadal dilluns, 1 de desembre del 2008Descobreix l'Arbre de Nadal que hi ha conectant els punts, seguint l'ordre de les lletres de l'abecedari
Arbre de Nadal unint el punts Get your own at Scribd or explore others:
Conte amb lletra lligada: Rínxols D'or
Etiquetes: contes, lletres, pintar dimecres, 26 de novembre del 2008Dibuixos d'animals per completar unint els punts
Etiquetes: dibuix, números, pintar dissabte, 22 de novembre del 2008Recull de poemes de tardor
Etiquetes: lletres, poesia infantil, tardor divendres, 14 de novembre del 2008Video: Doraemon: "He sigut invisible?".
Etiquetes: videos, videos dibus, youtube dissabte, 8 de novembre del 2008Dibuixos per pintar del conte de Peter Pan
Etiquetes: contes, dibuix, pintar dimarts, 4 de novembre del 2008Dibuixos per pintar del conte de Peter Pan
Peter Pan dibuixos per pintar
A qui no li agrada el conte d'en Peter Pan? no deixem que es perdi la il.lusió...
La Wendy, en Michael i en John eren tres germans que vivien al les afores de Londres. La Wendy, la més gran, havia contagiat als seus germanets la seva admiració per Peter Pan. Totes les nits els explicava als seus germans les aventures d’en Peter.
Una nit, quan ja gairebé dormien, van veure una llumeta moure's per l'habitació. Era la Campaneta (la fada que acompanya sempre a en Peter Pan), i també hi havia en Peter. Aquest els va proposar viatjar amb ell i amb Campaneta al País de Mai més, on vivien els Nens Perduts...
"Campaneta us ajudarà. N'hi ha prou que us tiri una mica de pols màgica perquè pugueu volar."
Quan ja es trobaven prop del País de Mai més, en Peter els va assenyalar:
"És el vaixell del Capità Garfi. Tingueu molta cura amb ell. Fa temps un cocodril li va devorar la mà i es va empassar fins al rellotge. No sabeu prou com de nerviós es posa ara en Garfi quan escolta un tic-tac!."
La Campaneta es va sentir gelosa de les atencions que el seu amic tenia envers la Wendy, així que, avançant-se, els va dir als Nens Perduts que havien de disparar una fletxa a un gran ocell que s'acostava amb en Peter Pan. La pobra Wendy va caure a terra, però, per fortuna, la fletxa no havia penetrat en el seu cos i de seguida es va recuperar del cop.
La Wendy cuidava de tots aquells nens sense mare i, també, és clar dels seus germanets i del propi Peter Pan. Procuraven no ensopegar-se amb els terribles pirates, però aquests, que ja havien tingut notícies de la seva arribada al País de Mai més, van organitzar una emboscada i es van endur presoners a la Wendy, en Michael i en John.
Perquè Peter no pogués rescatar-los, el Capità Garfi va decidir enverinar-lo, comptant per a això amb l'ajuda de la Campaneta, qui desitjava venjar-se de l'afecte que Peter sentia cap a la Wendy.
Garfi va aprofitar el moment que en Peter s'havia dormit per abocar en el seu got unes gotes d'un poderosíssim verí...
Quan Peter Pan es va despertar i es disposava a beure l'aigua, la Campaneta, penedida del que havia fet, es va llançar contra el got, encara que no va poder evitar que l'esquitxessin unes quantes gotes del verí, una quantitat suficient per a matar a un ésser tan diminut com ella.
Una sola cosa podia salvar-la: que tots els nens creguessin en les fades i en el poder de la fantasia. I així és com, gràcies als nens, Campaneta es va salvar.
Mentrestant, els nostres amiguets seguien en poder dels pirates. Ja estaven a punt de ser llançats per la borda amb els braços lligats a l'esquena.
Semblava que res podia salvar-los, quan de cop i volta, van escoltar una veu:
"Eh, Capità Garfi, ets un covard! A veure si t'atreveixes amb mi!". Era Peter Pan que, alertat per Campaneta, havia arribat just a temps d'evitar als seus amics una mort segura. Van començar a lluitar.
De sobte, un tic-tac molt conegut per Garfi va fer que aquest s'estremís d'horror. El cocodril estava allà i, de l'esglai, el Capità Garfi va ensopegar i va caure al mar.
És molt possible que encara avui, si viatgeu pel mar, pugueu veure al Capità Garfi nedant desesperadament, perseguit per l'infatigable cocodril.
La resta dels pirates no va trigar a seguir el camí del seu capità i tots van acabar donant-se un saludable bany d'aigua salada entre els riures de Peter Pan i dels altres nens.
Ja era hora de tornar cap a casa. Peter va intentar convèncer als seus amics perquè es quedessin amb ell al País de Mai més, però els tres nens trobaven a faltar als seus pares i desitjaven tornar, així que Peter els va dur de nou a la seva casa.
"Queda't amb nosaltres!", van demanar els nens.
"Torneu amb mi al meu país! -els va pregar Peter Pan-. No us feu grans mai. Encara que creixeu, no perdeu mai la vostra fantasia ni la vostra imaginació. D'aquesta manera seguirem sempre junts."
"Promès!", li van contestar els tres nens mentre li feien adéu amb les seves mans...
Una nit, quan ja gairebé dormien, van veure una llumeta moure's per l'habitació. Era la Campaneta (la fada que acompanya sempre a en Peter Pan), i també hi havia en Peter. Aquest els va proposar viatjar amb ell i amb Campaneta al País de Mai més, on vivien els Nens Perduts...
"Campaneta us ajudarà. N'hi ha prou que us tiri una mica de pols màgica perquè pugueu volar."
Quan ja es trobaven prop del País de Mai més, en Peter els va assenyalar:
"És el vaixell del Capità Garfi. Tingueu molta cura amb ell. Fa temps un cocodril li va devorar la mà i es va empassar fins al rellotge. No sabeu prou com de nerviós es posa ara en Garfi quan escolta un tic-tac!."
La Campaneta es va sentir gelosa de les atencions que el seu amic tenia envers la Wendy, així que, avançant-se, els va dir als Nens Perduts que havien de disparar una fletxa a un gran ocell que s'acostava amb en Peter Pan. La pobra Wendy va caure a terra, però, per fortuna, la fletxa no havia penetrat en el seu cos i de seguida es va recuperar del cop.
La Wendy cuidava de tots aquells nens sense mare i, també, és clar dels seus germanets i del propi Peter Pan. Procuraven no ensopegar-se amb els terribles pirates, però aquests, que ja havien tingut notícies de la seva arribada al País de Mai més, van organitzar una emboscada i es van endur presoners a la Wendy, en Michael i en John.
Perquè Peter no pogués rescatar-los, el Capità Garfi va decidir enverinar-lo, comptant per a això amb l'ajuda de la Campaneta, qui desitjava venjar-se de l'afecte que Peter sentia cap a la Wendy.
Garfi va aprofitar el moment que en Peter s'havia dormit per abocar en el seu got unes gotes d'un poderosíssim verí...
Quan Peter Pan es va despertar i es disposava a beure l'aigua, la Campaneta, penedida del que havia fet, es va llançar contra el got, encara que no va poder evitar que l'esquitxessin unes quantes gotes del verí, una quantitat suficient per a matar a un ésser tan diminut com ella.
Una sola cosa podia salvar-la: que tots els nens creguessin en les fades i en el poder de la fantasia. I així és com, gràcies als nens, Campaneta es va salvar.
Mentrestant, els nostres amiguets seguien en poder dels pirates. Ja estaven a punt de ser llançats per la borda amb els braços lligats a l'esquena.
Semblava que res podia salvar-los, quan de cop i volta, van escoltar una veu:
"Eh, Capità Garfi, ets un covard! A veure si t'atreveixes amb mi!". Era Peter Pan que, alertat per Campaneta, havia arribat just a temps d'evitar als seus amics una mort segura. Van començar a lluitar.
De sobte, un tic-tac molt conegut per Garfi va fer que aquest s'estremís d'horror. El cocodril estava allà i, de l'esglai, el Capità Garfi va ensopegar i va caure al mar.
És molt possible que encara avui, si viatgeu pel mar, pugueu veure al Capità Garfi nedant desesperadament, perseguit per l'infatigable cocodril.
La resta dels pirates no va trigar a seguir el camí del seu capità i tots van acabar donant-se un saludable bany d'aigua salada entre els riures de Peter Pan i dels altres nens.
Ja era hora de tornar cap a casa. Peter va intentar convèncer als seus amics perquè es quedessin amb ell al País de Mai més, però els tres nens trobaven a faltar als seus pares i desitjaven tornar, així que Peter els va dur de nou a la seva casa.
"Queda't amb nosaltres!", van demanar els nens.
"Torneu amb mi al meu país! -els va pregar Peter Pan-. No us feu grans mai. Encara que creixeu, no perdeu mai la vostra fantasia ni la vostra imaginació. D'aquesta manera seguirem sempre junts."
"Promès!", li van contestar els tres nens mentre li feien adéu amb les seves mans...
Quan ve el temps
De menjar castanyes
La castanyera, la castanyera
Ven castanyes de la muntanya
A la plaça de la ciutat.
La camisa li va petiteta
La fandilleta li fa campana
Les sabates li fan cloc cloc
I al ballar sempre gira així…
~
Un any més, arriba la tradicional castanyada, que en els seus principis era una ofrena pels difunts. Per Tot sants, dia dels morts, s'acostumava a reunir-se les famílies per recordar els seus éssers estimats que ja no hi eren, i es menjaven les castanyes, panellets, moniatos acompanyats de vi dolç....
Avui en dia, sembla, com amb totes les nostres tradicions, que son millors les importades de països estrangers, i, ja n'hi ha prou! començo a estar cansada del halloween, i altres importacions varies, si no tinguéssim tradicions, val, però ja tenim les nostres tradicions de fa molts i molts anys, no en necessitem més...
El cap de setmana passat, ja em van venir nens, disfressats a fer-me allò del "truco o trato", a mi, em va saber greu, ho feien amb molta il•lusió, però els vaig tenir que explicar, que nosaltres no celebràvem el dia dels morts, amb costums foranies, i els vaig tenir que explicar com és la tradició al nostre país... no se si varen marxar gaire convençuts, però la meva obligació moral era informar... ja se que les nostres tradicions son a vegades avorrides, i que son més atractives les de fora, però si no cuidem el que és nostre, qui ho farà? d'aquí a uns anys, al ritme que van les coses, la nostra cultura i tradicions, potser seran un capítol d'algun llibre perdut de la biblioteca...
Per fer aquesta simpàtica aranya, necessitarem:
*5 netejadors de pipa negres
*1 bola de llana negra gran
*1 bola de llana negra petita
*2 ulls
*cola
*1 llapis o bolígraf
Primer de tot farem un parell de pompoms, un més gros, i un de petit. Si no saps com fer-los mira aqui...
Per les potes, agafarem 4 netejadors de pipes, i amb el bolígraf o llapis, li farem la forma arrodonida de les potes, amb l’altre netejador de pipa, enrotllarem les potes per fer la base, deixant una part lliure, que utilitzarem per recolzar el pompom i lligar-lo a l’estructura. Ara només ens falta enganxar els ulls amb la cola, i ja està la nostra aranya...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
