Blog Action Day 2008

dimecres, 15 d’octubre del 2008



Avui és el Blog Action Day, aquest any, milers de blocaires de tot el mon estem convocats per parlar avui d’un tema, que aquest any és la pobresa.
Pobresa! Quina paraula tant lletja! I sembla que ens queda molt lluny….però de pobresa també en tenim més a prop del que ens imaginem.
Què podem fer? Cadascú pot intentar contribuir, en la manera que es pugui, a intentar millorar la situació de molta gent, i molts de nens que passen fam o fred, o simplement no poden ni jugar ni anar a l’escola...
Hi ha moltes organitzacions que es dediquen a intentar millorar la qualitat de vida de molts nens que viuen en països on ser infant, és molt dur... Però si no volem anar tant lluny, simplement, podem portar joguets i roba que els nostres fills ja no utilitzen a organitzacions com càrites o creu roja, i ells sabran com fer-ho arribar a qui més ho necessita. Recordem que a casa nostra, amb la crisis econòmica que estem vivint, cada vegada n'hi haurà més ...
Però sobretot ens hem de conscienciar, i valorar el que tenim, el que nosaltres no volem o despreciem perquè ja no ens fa falta o no ens agrada, potser a algú li fa servei...
També hauríem d’intentar que els nostres fills, puguin entendre, que tenim la obligació moral, de no mirar cap un altre costat, i d’ajudar en la mesura que es pugui, a les persones més desafavorides, “el que un dóna, sempre torna...”
Intentem reflexionar i mirar que podem fer per intentar suprimir aquesta paraula “pobresa” del diccionari... seria molt bonic viure en un mon just per tothom...

Pintem imatges de la tardor

dissabte, 11 d’octubre del 2008

De el raco dels nens

pinta fulles de tardor segons els nombres...

divendres, 10 d’octubre del 2008

Pintem fulles de tardor segons els numeros que hi ha al dibuix. Per descarregar el dibuix fes click a la imatge...

De el raco dels nens

Aprenem els colors en Anglès

dijous, 9 d’octubre del 2008

targes demostratives per aprendre d'una manera visual els colors en Anglès...



Escriure a la tardor...

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Aqui us deixo unes fitxes pautades per poder practicar l'escriptura amb lletra lligada. El tema és "la tardor" amb decoració per què sigui més divertit practicar l'escriptura...

Passejant pel bloc poesiaula, he vist aquest poema per la tardor que m'ha agradat molt, feu una ullada a aquest bloc, te poemes i poesies molt boniques i interessants...

De EL MON DE L'ARALE


La tardor s’ha fet poema
per recórrer tot el cel
i pintar amb colors de somni
el camp sota els estels.

La tardor s’ha fet poema
per créixer entre els bolets
i posar mots d’intempèrie
a les fulles d’arbres i arrels.

La tardor s’ha fet poema
per musicar moments
i cantar al bell mig de la natura
a l’aire, sense prèvia partitura.

Dibuixos de bolets per pintar...

dimarts, 7 d’octubre del 2008

La tardor ja és aquí, encara que de moment, bolets no trobem, ens conformem amb aquests dibuixos de bolets per poder pintar....


per imprimir, "ipaper" i print. per visualitzar les pàgines, premeu les fletxes...

conte: la princesa i el pèsol

diumenge, 28 de setembre del 2008

Un jove príncep desitjava casar-se, però ho volia fer amb una princesa de debò. Havia recorregut els set mars, escalant totes les muntanyes del món i barallant amb els dracs més ferotges, per poder trobar a una princesa de debò, però no havia tingut èxit. A més de que no eren veritables princeses, totes tenien algun defecte: unes eren grosses; unes altres eren molt flaques; unes altres molt altes; unes altres molt baixetes; algunes tenien el nas molt gran; unes altres molt petit.
En fi. Després de cinc anys de recerca, el príncep va tornar al seu regne molt trist i va dir que en el món no havia princeses. Després d’això, va decidir pujar a la torre més alta del castell i s’hi va tancar.
Dies més tard, en un dia amb una forta tempesta, algú va tocar la porta del palau. Com els criats estaven molt espantats pels llamps que queien per la tempesta, el propi Rei hagué d'obrir la porta. Quan ho va fer, va veure a una bella joveneta amb un bell vestit de seda blava teixit amb fils d'or i sabatilles de cristall. La noia estava totalment mullada i les seves sabates botaven aigua cada vegada que donava un pas.
A més les trenes fetes amb el seu bell cabell negre s'havien convertit en dues cataractes per les quals queien dolls d'aigua. "La seva majestat, jo sóc una princesa i estic perduda. Podria passar la nit en el seu palau?", va dir la jove fent una reverència.
"Una princesa?, va pensar el Rei. Doncs anem a veure si és cert".
El Rei va dur a la princesa a una de les cambres del palau perquè es canviés les robes humides.
Mentrestant, va ordenar als seus servents que preparessin una de les estances del palau i posessin sobre del llit deu matalassos i deu llençols. Una vegada va estar això fet, va col•locar en el fons del primer matalàs un pèsol.
L'endemà, el Rei va entrar a la cambra de la princesa i li va preguntar:
Com vas passar la nit? La princesa va contestar: "Molt malament. Havia alguna cosa dura en el llit que no m’ha deixat dormir".
El Rei va deixar anar una gran riallada i va sortir de l'habitació cridant per tot el palau: "És una princesa de debò, És una princesa de debò. Només una princesa de debò pot ser tan sensible com per notar un pèsol col•locat sota de 10 matalassos".
Va pujar fins a la torre més alta del castell on estava el seu fill i li va explicar el que havia succeït.
Els dos van riure i van ballar. El príncep es va canviar de robes i va baixar de la torre per conèixer a la princesa. Ella el va mirar i en aquest instant els dos van saber que eren l'un per l'altre.
Dies després les noces es va celebrar en el palau. Després van fer una gran festa que va durar tota una setmana. El príncep i la princesa van viure feliços per a sempre i el pèsol va ser enviat al museu del regne.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat... Aquest conte s’ha acabat!


Conte de l'aneguet Lleig. I dibuixos per pintar del conte

divendres, 26 de setembre del 2008

Aqui us deixo el clàssic conte de l'aneguet lleig, escrit amb lletra lligada, seguit dels dibuixos per pintar corresponents a aquest conte...


Les Lletres de l'abecedari

dijous, 25 de setembre del 2008

Dibuixos per pintar de la tornada a l'escola

dimecres, 24 de setembre del 2008

Faula: L'os i els dos amics

dimecres, 17 de setembre del 2008

Dos amics anaven junts per un camí quan veieren sortir un ós enorme que llançava terribles rugits.

-Socors! Auxili! - van cridar
El més prim dels dos no va trigar a trobar refugi entre les branques d'un arbre, però el seu amic, massa gras, no va poder fer el mateix.

- Dóna'm la mà i puja'm! - va suplicar - Corre! afanya't!

- No puc! - va replicar el més prim mentre pujava cada cop més amunt - Si ajudo a algú tan gras com tu corro el risc de caure .. i no vull que l'ós em devori!

La temible fera guanyava terreny poc a poc. De la seva boca en sortien rugits temibles, i cada vegada s'anaven apropant més a l'homenet gras. Però de sobte, es va deixar caure a terra.

"He sentit a dir que un ós mai ataca a un cadàver" - es va dir per a ell el viatger - "Em faré el mort".

Immòbil, es va fer el mort, mentre l'ós l'anava ensumant. Després l'animal se'n va anar, realment convençut que l'home estava mort.

Quan l'ós se n'havia anat, l'altre viatger va baixar de l'arbre i li va dir al seu amic:

- Has tingut molta sort! Te n'has escapat pels pèls! Em pregunto per què se n'haurà anat l'ós. Fins i tot m'ha semblat que et xiuxiuejava alguna cosa a l'orella! - va dir - Que t'ha dit?

- L'ós m'ha recomanat que no torni a viatjar, d'ara endavant, amb algú que només pensa en sí mateix i que no ofereix ajuda quan la teva vida està en perill. És en els moments difícils quan es reconeix als veritables amics.

I amb aquestes paraules, l'home va seguir el seu camí sol.


moral:

"Aquell que només pensa en sí mateix, perd els seus amics"



Més faules a la pàgina d'una mar de contes


Si t'ha agradat aquest post vota'm al top catalàTOP CATALÀ