Que feliç que era la cigala a l'estiu! El sol lluïa, les flors desprenien el seu aroma embriagador i la cigala cantava i cantava. El futur no li preocupava el més mínim: El cel era tan blau sobre el seu cap i les seves cançons tan alegres ... Però l'estiu no és etern.
Un trist matí, la senyora cigala es va despertar per un fred intens; les fulles dels arbres s'ha
vien tornat grogues, una pluja gelada queia del cel gris i la boira li entumia les potes.
- Què serà de mi? Aquest hivern cruel durarà molt de temps i em moriré de gana i de fred - s'anava dient ella mateixa.
- I perquè no li puc demanar ajuda a la meva veïna la formiga?
I va pensar dintre seu.
- Potser vaig tenir temps durant l'estiu d'emmagatzemar provisions i construir-me un refugi? - Doncs és clar que no! - va dir tota convençuda- havia de cantar. Però els meus càntics ara no m'alimentaran.
I amb el cor bategant-li a tota velocitat, va trucar a la porta de la formiga.
- Què vols? - Va preguntar la formiga quan va veure a la cigala davant la seva porta.
El camp estava cobert per una espesa capa de neu i la cigala contemplava amb enveja la confortable llar de la seva veïna; i treient-se de sobre la neu que gelava el seu pobre cos, va dir llastimosament:
- Tinc gana i ... i ... estic morta de fred ...
I la formiga va contestar :
- I a mi què m'expliques? Què feies al llarg de l'estiu, quan es poden trobar els aliments per a totes bandes i és possible contruir una casa?
- Jo? Cantava i cantava tot el dia - va respondre la cigala tota orgullosa.
- I què? - va preguntar la formiga
- Doncs ... res ... - va murmurar la cigala.
- Cantaves? doncs, per que no proves ara de ballar?
I amb aquesta dura resposta, la formiga va tancar la porta, negant a la desafortunada cigala el seu refugi de calor i benestar.
Un trist matí, la senyora cigala es va despertar per un fred intens; les fulles dels arbres s'ha
vien tornat grogues, una pluja gelada queia del cel gris i la boira li entumia les potes.- Què serà de mi? Aquest hivern cruel durarà molt de temps i em moriré de gana i de fred - s'anava dient ella mateixa.
- I perquè no li puc demanar ajuda a la meva veïna la formiga?
I va pensar dintre seu.
- Potser vaig tenir temps durant l'estiu d'emmagatzemar provisions i construir-me un refugi? - Doncs és clar que no! - va dir tota convençuda- havia de cantar. Però els meus càntics ara no m'alimentaran.
I amb el cor bategant-li a tota velocitat, va trucar a la porta de la formiga.
- Què vols? - Va preguntar la formiga quan va veure a la cigala davant la seva porta.
El camp estava cobert per una espesa capa de neu i la cigala contemplava amb enveja la confortable llar de la seva veïna; i treient-se de sobre la neu que gelava el seu pobre cos, va dir llastimosament:
- Tinc gana i ... i ... estic morta de fred ...
I la formiga va contestar :
- I a mi què m'expliques? Què feies al llarg de l'estiu, quan es poden trobar els aliments per a totes bandes i és possible contruir una casa?
- Jo? Cantava i cantava tot el dia - va respondre la cigala tota orgullosa.
- I què? - va preguntar la formiga
- Doncs ... res ... - va murmurar la cigala.
- Cantaves? doncs, per que no proves ara de ballar?
I amb aquesta dura resposta, la formiga va tancar la porta, negant a la desafortunada cigala el seu refugi de calor i benestar.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada