Conte de Nadal: L'Aranya

dissabte, 8 desembre de 2007



Una vegada era una aranya que vivia confortablement al sostre d’un estable, i quan ja arribava l’hivern, l’aranya que ja s’amagava i es deixava portar pel son del fred, tot esperant que arribés de nou el bon temps, diu que de sobta va sentir un gran soroll, eren Josep i Maria que entraven per installar-se allà, però Maria no es trobava bé, estava embarassada, i al moment va néixer en Jesús, envoltat d’una llum i una aurèola que resplendia i enlluernava a tothom.
Fora, als boscos i camps del voltant, eren plens de gent que esperaven la bona nova, i en veure la lluentor que sortia de l’estable tots i totes van entrar a veure’l, oferir-li els millors regals de cadascú i adorar-lo. L’aranya des d’allà dalt del sostre no entenia res, i amb tanta gent que envoltaven l’Infant, tampoc no veia res, així que molt dissimuladament, tal com només ho saben fer les aranyes, va anar baixant i baixant, i caminant per sobre els caps de tothom, va arribar ben bé a davant del nen Jesús. L’aranya estava ben enlluernada de tanta llum; ja li hauria agradat tenir ni que fos tan sols una miqueta, per poder-se comparar amb la lluerna o cuca de llum.
Però Jesús, sabedor dels desitjos de l’aranyeta, la va assenyalar amb un dit i enlairant-lo va fer que l’aranya no només s’enfilés cap amunt sense fil, sinó que també va començar a tenir llum pròpia, i cel amunt es va convertir en una estranya estrella. Des d’allà dalt veia el món molt diferent, gent que no coneixia, que parlaven amb altres llengües, molts l’assenyalaven i quedaven bocabadats d’aquella lluentor.
Un mag de barba llarga i blanca que rondava perdut damunt del seu camell, en veure aquella mena d’estrella la va començar a seguir, l’aranya de mica en mica desfeia el camí que havia fet per la foscor del cel; al cap de no res va ser un altre home savi que amb una barba llarga i rossa, es va posar a fer camí també seguint l’estrella; els dos homes es van trobar i van decidir anar plegat quan unes hores més tard va ser un tercer home més vell que els altres i de barba negra, que enlluernat pel resplendor d’aquell estrany astre es va afegir i tots tres... seguint, seguint aquella aranya plena de llum, al cap d’un dies van arribar a l’estable i també van poder adorar a Jesús i oferir-li els seus presents.

del llibre d’en Josep Carner "Deu rondalles de Jesús Infant"

1 comentaris:

pirula ha dit...

Mare meva!!!Com us curreu aquest blog!!!!!!!!!