Un cop una tortuga va dir a les aus de ploma que, si algun ocell la volia enlairar i tornar-la a terra, tot seguit els mostraria unes conquilles de les arenes del mar Roig que eren molt valuoses a causa de la seva perla llustrosa. Era ben enutjós per a ella que, tot i ser tan treballadora, per mor de la lentitud de les seves passes no pogués progressar gens ni fer res de profit en tot el dia. Finalment, quan va haver atipat una àguila amb falses promeses, la seva llengua fal·laç va topar amb una lleialtat que li era parella. Vet aquí que mentre s'enlairava amb les ales que tan malintencionadament havia comprat, la molt infeliç va morir en les urpes despietades de l'ocell. I aleshores, des d'allà dalt, estant ja a les acaballes, deixà anar pels aires el lament que aquesta hagués estat la recompensa als seus afanys.
Perquè amb aquesta lliçó, adreçada a la detestable peresa, va demostrar que els grans propòsits no es poden assolir sense un treball esforçat.
Per tant, tot aquell que s'envaneix, enaltit per un honor sobrevingut, rep el càstig merescut pel seu excés d'ambició.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada