Un conte dels tres Reis

Els Reis tenen tanta feina que, de vegades, s'obliden de qui són, d'on van i d'on vénen. Afortunadament, els camells que fan servir de mitjà de transport tenen memòria d'elefant i, cada dia, els recorden que són tres, que es diuen Melcior, Gaspar i Baltasar, que vénen d'Orient, que venen a Catalunya i que se'ls coneix per la màgica capacitat de repartir, en una sola nit, tots els regals del món seguint el camí marcat per una estrella.
Encara que es diguin Melcior, Gaspar i Baltasar, molta gent els confon i creu que Melcior és Gaspar (o Baltasar) i que Baltasar és Gaspar (o Melcior).
Precisament per evitar confusions, hi ha qui els anomena Rei Negre, Rei Ros i Rei Blanc. Mentre s'acosten a les poblacions, gronxats per les gepes peludes dels camells, els Reis pensen en els bons records que els porten els pobles, contemplen el mar, la muntanya i els edificis il·luminats i escolten les nadales que, incansablement, sonen pels altaveus de les botigues i dels grans magatzems.
De cop i volta, tots tres Reis tenen el mateix pensament, però Gaspar és el primer que ho diu: Què us semblaria si ens canviéssim les corones i els vestits i ens disfresséssim l'un de l'altre? Melcior i Baltasar s'entusiasmen amb la idea, perquè ja n'estan una mica tips, de ser sempre el Rei Ros, el Rei Blanc o el Rei Negre i, de tota la vida, els ha vingut de gust canviar de personalitat, ni que sigui per una nit.

Dit i fet: el Rei Blanc es pinta la cara i les mans amb el carbó dels nens que s'han portat malament per assemblar-se al Rei Negre i el Rei Negre es pinta els cabells amb un esprai groc fosforescent, de manera que si el veiéssim de lluny i a les fosques, podríem arribar a creure que s'assembla al Rei Ros. El Rei Ros ho té fàcil: s'enfarina els cabells i la barba i, en pocs minuts, és clavat al Rei Blanc (que, a hores d'ara, ja és aproximadament negre).

El fet d'haver-se disfressat i canviat les corones i les capes els diverteix molt i recorren totes les cases amb il·lusió, deixant regals allà on els havien enviat la carta i també als hospitals, a les presons i a tots aquells edificis on viu gent que s'estimaria més viure en un altre lloc. Com que són màgics, tenen l'habilitat de veure el contingut de cada regal i el que més il·lusió els fa és deixar unes sabates de regal just al costat de les sabates, formant una entranyable família de sabates. Per la manera com han deixat preparades les sabates i l'aigua per als camells, els reis endevinen que se'ls espera amb la mateixa il·lusió que demostren els nens quan, malgrat el fred i els problemes de trànsit, surten a rebre'ls a la multitudinària Cavalcada. Els camells, en canvi, troben que l'aigua és una delícia, sí, però també pensen que un dia és un dia i que els podrien oferir refrescos, licors, o vi blanc de la terra.
Però, a mesura que passen les hores, el maquillatge del Rei Blanc disfressat de Negre es va desfent; la farina del Rei Ros disfressat de Blanc va caient, la pintura groga del Rei Ros ja no sembla tan fosforescent.
Per això, quan un nen que s'ha despertat per anar al lavabo se'ls troba al mig del menjador de casa, descarregant una pila de regals, se'ls queda mirant fixament i, meravellat i somrient, els diu: —Ja sé que sou els Reis d'Orient, que us dieu Melcior, Gaspar i Baltasar, però aneu vestits i maquillats d'una manera tan estranya que ara no us sabria dir qui és el Rei Negre, qui és el Ros i qui és el Blanc.

—I et sembla que és important que siguem el que semblem? —pregunten els tres Reis. —No. L'important és que hagueu vingut —respon el nen.