Una nit com que l’estrelleta estava força avorrida, va començar a balancejar-se, a la dreta i a l'esquerra, a la dreta i a l'esquerra, cada vegada més, i més i més, tant que va tocar a l’estrelleta que estava a la seva esquerra fent bing i després a la que estava a la dreta fent bang , aquesta musiqueta li va agradar molt així que es va posar a fer més música, fins que una estrelleta que estava davant seu la va tocar fent bongggg , estaven les dues molt bé sincronitzades, ja que la primera cap a bin-bang i en el mig l'altra feia bongggg , tot va anar molt bé fins que les altres estrelles van decidir copiar-les també...
Per tot el cel escoltaves: bing bang bong bonggg bing-bing bang-bing bang ... Totes les estrelletes volien escoltar la seva pròpia musiqueta, llavors ho feien més fort, més ràpid, més vegades, fins que allò no era mes música sinó un soroll ensordidor...
Shhhhhhh! Les estrelletes, s'han tornat totes boges?!, va exclamar el sol.
De cop i volta van callar totes i van començar a dormir, perquè quan el sol arriba es fa es fa tarda per a elles. Una estrelleta que estava per allí enrere no dormia encara i va fer: bin-bing-bing-bingg molt ràpidament. El sol va posar les seves mans en els malucs i li va dir:
Eeeehhhhhh.... però què passa?!
L’estrelleta es va quedar callada un moment, però quan el sol va donar mitja volta es va revelar altra vegada fent dues vegades bing i va mirar dissimuladament cap al cel.
El sol la va mirar amb una cella per a dalt, enviant-li alguns raigs de sol.
Per què no dorms tu? No veus que ja he arribat? Comença a ser molt tard per a una estrelleta petitona com tu... va dir el sol.
És que no tinc son, va contestar protestant l’estrelleta, a part d’això encara no és del tot de dia!, li va dir capritxosa.
El sol li va enviar molts raigs més, i l’estrelleta va començar a badallaaaar, badallaaaar i badallar ... No vull dormir..., va poder dir abans de quedar-se dormideta. El sol va donar els bons dies a totes les floretes que s'obrien per a saludar-lo.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat... aquest conte s’ha acabat
Per tot el cel escoltaves: bing bang bong bonggg bing-bing bang-bing bang ... Totes les estrelletes volien escoltar la seva pròpia musiqueta, llavors ho feien més fort, més ràpid, més vegades, fins que allò no era mes música sinó un soroll ensordidor...
Shhhhhhh! Les estrelletes, s'han tornat totes boges?!, va exclamar el sol.
De cop i volta van callar totes i van començar a dormir, perquè quan el sol arriba es fa es fa tarda per a elles. Una estrelleta que estava per allí enrere no dormia encara i va fer: bin-bing-bing-bingg molt ràpidament. El sol va posar les seves mans en els malucs i li va dir:
Eeeehhhhhh.... però què passa?!
L’estrelleta es va quedar callada un moment, però quan el sol va donar mitja volta es va revelar altra vegada fent dues vegades bing i va mirar dissimuladament cap al cel.
El sol la va mirar amb una cella per a dalt, enviant-li alguns raigs de sol.
Per què no dorms tu? No veus que ja he arribat? Comença a ser molt tard per a una estrelleta petitona com tu... va dir el sol.
És que no tinc son, va contestar protestant l’estrelleta, a part d’això encara no és del tot de dia!, li va dir capritxosa.
El sol li va enviar molts raigs més, i l’estrelleta va començar a badallaaaar, badallaaaar i badallar ... No vull dormir..., va poder dir abans de quedar-se dormideta. El sol va donar els bons dies a totes les floretes que s'obrien per a saludar-lo.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat... aquest conte s’ha acabat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada