Colours: Red, Yellow and Blue

Aquest joc serveix per explorar i aprendre els colors amb els més petits. A partir dels tres colors bàsics: el vermell, el groc i el blau, ens ensenya com barrejant-los surten altres colors. és un joc interactiu i està en Anglès, així el nen pot aprendre els colors també en anglès.Molt interessant.per accedir-hi fes click a la imatge o al seguent enllaç :

http://www.accessart.org.uk/colour/start.html

Renta't les dents

Parlem de LA BOCA. la boca, és un paradís per a moltes bacteries i microbis. Hem de tenir una bona higiene per evitar tenir Càries...

T’has de rentar les dents després de menjar cada àpat. No s’ha de deixar passar cap rasapallada a les dents, si no ens rentem les dents després de cada àpat, les restes d’aliments quedaran a les dents i es poden convertir en un focus d’infecció. A vegades no portem el raspall de dents a sobre, perquè hem anat d’excursió o a menjar fora de casa, si és així intenta menjar una poma o alguna peça de fruita, que ens ajudarà a rentar-nos-les en cas d’emergència. Aabans d'anar a dormir és molt important rentar-se les dents en profunditat, ja que s’hi poden haver acumulat restes durant el dia. per rentar-nos les dents, necessitem uns 2 o tres minuts, Primer: raspalla't les dents amb moviments verticals, començant per la geniva, des de baix i cap a fora, com si escombréssis. Hauràs de raspallar la part de fora de la dent i, també, la de dins. Segon: raspalla't en forma de remolí els queixals que fas servir per mastegar. Tercer: neteja el coll de la dent i l'espai entre dent i dent. Quart: No oblidis raspallar-te la llengua!

Els millors amics de les teves dents són el raspall i el dentifrici.

Clicka el link que trobaràs a sota i juga al joc de rentar-nos les dents. És molt interessant

http://www.xtec.cat/recursos/salut/dents/dent1.swf

Cantem el SOL SOLET

Sol Solet, vine'm a veure, vine'm a veure,
Sol Solet, vine'm a veure que tinc fred.

Ai quin fred que fa, plou i neva, plou i neva,

ai quin fred que fa, plou i neva i nevarà.

Si tens fred, posa't capa, posa't capa,
si tens fred, posa't capa i barret.

Pobre sol solet, no te capa no te capa.
Pobre sol solet no te capa ni barret.

La Cigala i la Formiga

Que feliç que era la cigala a l'estiu! El sol lluïa, les flors desprenien el seu aroma embriagador i la cigala cantava i cantava. El futur no li preocupava el més mínim: El cel era tan blau sobre el seu cap i les seves cançons tan alegres ... Però l'estiu no és etern.
Un trist matí, la senyora cigala es va despertar per un fred intens; les fulles dels arbres s'havien tornat grogues, una pluja gelada queia del cel gris i la boira li entumia les potes.
- Què serà de mi? Aquest hivern cruel durarà molt de temps i em moriré de gana i de fred - s'anava dient ella mateixa.
- I perquè no li puc demanar ajuda a la meva veïna la formiga?
I va pensar dintre seu.
- Potser vaig tenir temps durant l'estiu d'emmagatzemar provisions i construir-me un refugi? - Doncs és clar que no! - va dir tota convençuda- havia de cantar. Però els meus càntics ara no m'alimentaran.
I amb el cor bategant-li a tota velocitat, va trucar a la porta de la formiga.
- Què vols? - Va preguntar la formiga quan va veure a la cigala davant la seva porta.
El camp estava cobert per una espesa capa de neu i la cigala contemplava amb enveja la confortable llar de la seva veïna; i treient-se de sobre la neu que gelava el seu pobre cos, va dir llastimosament:
- Tinc gana i ... i ... estic morta de fred ...
I la formiga va contestar :
- I a mi què m'expliques? Què feies al llarg de l'estiu, quan es poden trobar els aliments per a totes bandes i és possible contruir una casa?
- Jo? Cantava i cantava tot el dia - va respondre la cigala tota orgullosa.
- I què? - va preguntar la formiga
- Doncs ... res ... - va murmurar la cigala.
- Cantaves? doncs, per que no proves ara de ballar?
I amb aquesta dura resposta, la formiga va tancar la porta, negant a la desafortunada cigala el seu refugi de calor i benestar.

http://www.totcontes.com/view.php?p=C:cigala

pintar amb pinzell

Una manera de veure com pinten els petits artistes de la casa, i que no ens embrutin res, és pintar amb pinzell i amb pintures a l'oli, però des de l'ordinador.

deixeu que pintin el que vulguin, l'art abstracte és interessant. seguiu aquest link http://artpad.art.com/artpad/painter/ i trobareu ina pagina on podeu triar el tipus de pinzell, els colors, esborrar, i quan està l'obra d'art, es pot imprimir. És genial i s'ho passaran molt be.

La caputxeta Vermella

Fa molt i molt de temps hi havia una nena que era molt bonica. Sa mare li va fer fet una capa de color vermell i la nena la portava sempre i va rebre el sobrenom de Caputxeta vermella.

Un dia, sa mare li demanà que portés uns pastissets a la seva àvia que vivia en una caseta al mig del bosc,
la mare va demanar-li a la caputxeta que no s' entretingués pel camí, doncs el bosc era molt perillós, perquè hi havia rondant per allà el llop.

La Caputxeta va agafar el cistell amb els pastissets i es va posar en camí cap a casa l’àvia. La nena havia de travessar el bosc per arribar a casa de l' àvia, però ella no tenia por per què al bosc sempre trobava molts amics : conills, ocellets, esquirols, ...

De sobte, va aparèixer el llop, que era molt gran i lleig, davant seu.

-On vas, nena? - li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.

-Vaig a casa de l' àvia - li va dir la Caputxeta.

-Vols que t’acompanyi?... - va dir el llop.

-no, no fa falta... –va dir la caputxeta

Caputxeta va deixar el cistell sobre de l' herba i es va entretenir agafant flors : - El llop se n' ha anat - va pensar -, no tinc res a témer. L' àvia es posarà molt contenta quan li porti un ram d’aquestes flors tant boniques. Mentrestant, el llop se 'n va anar ben de pressa a casa de l' àvia, va trucar a la porta i la velleta li va obrir pensant que seria la seva neta Caputxeta.

El llop va cruspir-se a l' àvia i es va la roba de l’avia, va ficar-se al llit i va tancar els ulls, fent-se l’adormi’t. no
va haver d' esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.

La nena va apropar-se al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.

-Àvia, àvia, quins ulls més grossos que tens!

-Són per a veure’t millor - va dir el llop amb una veu molt fina, per tal d’imitar l’avia.

-Àvia, àvia, però quines orelles més grosses que tens!

-Són per sentir-te millor - va dir el llop.

-Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!

-Són per a ... menjar-te millor! - i mentre deia això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i també se la va menjar, tal i com havia fet amb l' àvia

Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l' àvia, va decidir entrar a donar una ullada per a veure si tot anava bé a casa de l' àvia . Va veure que la porta de la casa estava oberta i el llop estava tombat al llit, dormint de tant tip com estava.

El caçador va treure el seu ganivet i va obrir la panxa del llop. L' àvia i la Caputxeta estaven allà, vives!

Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar del seu son, tenia molta set i es va dirigir cap a un riu proper per beure. Quan va atansar-se al riu, i com que les pedres pesaven molt, va caure i es va ofegar. La Caputxeta i la seva àvia només van patir un gran espant, però la Caputxeta va aprendre la lliçó. I va prometre a la seva àvia no parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D’ara endavant, seguiria les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.

La Rateta que escombrava l'escaleta

Hi havia una vegada una rateta que era molt presumida. La rateta vivia en un poble i tenia una casa menuda i molt guapeta, com ella mateixa. Era la rateta més neta i curiosa del veïnat, i cada matí, en acabat d’esmorzar, la primera feina que feia era sortir al carrer a escombrar la seva escaleta.
Però aquell matí, mentres escombrava, va sentir un sorollet: alguna cosa havia caigut escales avall. Sabeu què era? Era una moneda!
La rateta es va posar molt contenta i de seguida va començar a pensar com es podia gastar aquell dineret.
Rateta: Ai, quina alegria! I ara què puc fer amb aquest dineret? Potser podria comprar-me una caseta nova! Ai, que ingènua que ets rateta: amb això no tens ni per a l’escaleta. Potser em podria comprar un aparell de música! Ai, no, no, que a mi no m’agrada gens el soroll i aviat me’n cansaria. Bé, potser podria comprar-me molt de formatge! Sí! Ai, no, no, que em faré massa gorda i ningú es voldrà casar en mi. I si em compro ametlletes? Ai, no, no, que em caurien les dentetes. Ja ho sé, ara sí: me compraré un llacet blau molt bonic que vaig veure l’altre dia en un aparador. Segur que posat a la meva cueta farà molt de goig.
I així va ser com la rateta es va comprar el llacet i se’l va posar al final de la seva llarga i blanca cueta. La veritat és que era tan presumida que l'endemà encara va sortir més aviat a escombrar l’escaleta perquè tothom veiés que bonica estava.
Estava tan preciosa que era l’enveja de totes les ratetes, però els qui de veritat se fixaven més que mai en la rateta eren els nois que sempre passaven per davant d’ella sense atrevir-se a declarar-li el seu amor. Però aquell dia la trobaven tan irresistible que tots s’hi van atrevir. A que no sabeu qui va passar primer? El ruc!
Ruc: Bon dia rateta, avui estàs més preciosa que mai i quan t’he vist he pensat dir-te: Rateta, ratolí, jo que sóc galan fadrí, et voldries casar en mi?
Rateta: Perquè us pugui dir que sí, veritat que em deixareu escoltar la vostra veu?
(El ruc brama unes quantes vegades.)
Rateta: Ai, no. No em vull casar en tu, que amb aquesta veu m’espantaràs!
I el pobre ruc se’n va anar d’allà amb una gran decepció.
Però al cap d’una miqueta va passar per allà un altre pretendent. Qui era el nou enamorat? Qui ho sap? Era... el gos.
Gos: Oh, rateta. Quan t’he vist m’he enamorat completament de tu. Dis, rateta, ratolí, jo que sóc galan fadrí, et voldries casar en mi?
Rateta: Perquè us pugui dir que sí, veritat que em deixareu escoltar la vostra veu?
(El gos lladra unes quantes vegades.)
Rateta: Ai, no, no. Quin esglai de veu! Ho sento però no em vull casar amb tu.
I el pobre animalet se’n va anar en la cua entre les cames i molt trist.
Però el conte encara no s’acaba, perquè per aquells andurrials hi havia un animal molt ben plantat que també va passar a visitar la rateta. Sabeu qui era? El gall, era el gall de la granja del costat.
Gall: Bon dia, rateta. Ja fa moltes matinades que canto per tu i he pensat que... Rateta, ratolí, jo que sóc galan fadrí, et voldries casar en mi?
Rateta: Perquè us pugui dir que sí, veritat que em deixareu escoltar la vostra veu?
(El gall cloqueja unes quantes vegades.)
Rateta: Ai, no, no. Amb aquests cantits no em deixaràs dormir en tota la nit. Ho sento, però no m’agrades.
La rateta ja començava a estar una mica farta de tots aquells pretendents tan escandalosos, però la desfilada encara no havia acabat. Faltava... Qui sap qui falta? Faltava... El gat.
Gat: Bon dia, rateta. Ja fa molt que m’agrades, perquè ets la més bonica del poble. Avui m’he armat de valor i he pensat: vés a veure la rateta, i quan t’he vist amb aquest llacet tan bonic a la cueta he pensat dir-te: Rateta, ratolí, jo que sóc galan fadrí, et voldries casar en mi?
La rateta, que havia trobat lo gat molt més atractiu i educat que els altres pretendents, va dir en cara d’enamorada:
Rateta: Perquè us pugui dir que sí, veritat que em deixareu escoltar la vostra veu?
(El gat maula unes quantes vegades.)
Rateta: Ai, ai, ai! Quina veu més fina i romàntica que tens. Sí, sí, tu sí que m’agrades! És amb tu amb qui em vull casar!
I així va ser com la rateta i el gat es van casar i van fer una gran festa amb tots els animalets del poble.
Però quan la festa va acabar i els nuvis van arribar a casa... Sabeu què va passar? La rateta va dir:
Rateta: Vols que fem una sopeta de peix per sopar, amor meu?
Gat: A mi no m’agrada la sopeta de peix. A mi el que m’agrada són les ratetes com tu!
Però els altres pretendents de la rateta, que coneixien molt bé les intencions del gat, havien estat vigilant al costat de la casa. Quan van sentir tant de rebombori, van entrar i van aturar el gat que estava a punt de menjar-se la rateta.
Rateta: Ai, moltes gràcies nois. Si no arribeu a estar vigilant, ara ja estaria morta. A partir d’ara serem tots amics i jo intentaré no ser tan presumida.
I el gat va passar una temporadeta a la presó per a veure si així canviava d’actitud.
I així va ser com va acabar la història de la rateta que escombrava l’escaleta i que va continuar sent molt neta, però no tan presumida. I d’aqesta manera, es va estalviar molts de problemes.
I vet aquí un gos i vet aquí un gat i vet aquí una rateta que encar no s’ha casat. I aquest conte s’ha acabat.

si vols escoltar el conte, http://www.xtec.cat/~abuj/cantemicontem/mp3/29.mp3

Noddy and The Warm Scarf

Pingu a la cova

Doraemon i la Super Raqueta

on son....

On son les sèries de la nostra infantesa? Aquelles en les que com que érem “tontets” només ens explicaven coses boniques i tendres? Amistat? Sentiments?... avui en dia, poses la televisió, i mires la majoria de dibuixos animats, tenen violència, enveges i varis. Has de fer una bona selecció de cadenes i horaris per poder aconseguir que els nens mirin alguna cosa decent. Quan ja saps a quines hores es pot veure la tele i a quines no, resulta, que vas una mica més aviat, o una mica més tard, resulta que fan un altre programa (que no vols que vegi el teu fill), i resulta que el nen et diu que vol veure aquell, i no el que seria més adequat per la seva edat. N’estic cansada dels pokemons, i del canal jetix. On son els barrufets, la heidi, baner i flapi, l’abella maia.... per sort al super3 mic que dura molt poc, però ja és suficient, fan dibus i històries més adequades per nens petits.
Reflexionem per què els infants d’avui prefereixen veure dibuixos animats amb violència (encoberta) en comptes dels educatius? Si a les televisions posen aquesta programació deu ser perquè és la més rendible, no?

El tres en ratlla

El clàssic joc del tres en ratlla. El nen ha de intentar posat tres fitxes abans que el contrincant. per els grans, ens sembla molt fàcil, i per els nens de la casa?

sort.