Cada nit, en Jordi, quan se n’anava a dormir, tenia el costum de treure’s les sabates i de llançar-les a terra amb tota la seva força, Un dia, a l'escala, es va trobar amb el seu veí, en Xavi, que vivia al pis de sota, en Xavi el va aturar i li va dir:
-Escolta una cosa, Jordi. Cada nit, quan te'n vas a dormir, llances les sabates contra terra i em despertes, i aleshores em costa molt de tornar a agafar el son. ¿No et faria res, de deixar anar les sabates a terra sense fer soroll?
En Jordi, que no hi havia pensat, que podia molestar el seu veí, li va demanar que el perdonés i li va prometre que a partir d'aleshores ja no ho tornaria a fer mai mes.
Aquella nit, quan en Jordi se'n va anar a dormir, ja no es recordava de la conversa que havia tingut amb en Xavi.
Es va treure una sabata i, tal com tenia per costum, la va llançar contra terra violentament Aleshores li va venir a la memòria, com un llampec, el que li havia demanat el seu amic. I es va treure la sabata de l'altre peu i la va deixar a terra amb molt de compte, procurant no fer gens de soroll.
L’endemà, en Jordi i en Xavi es van tornar a trobar per l’escala, i en Jordi va demanar a en Xavi si havia pogut dormir be.
-Calla, home, calla! No me'n parlis! -va fer en Xavi. Quan has deixat anar la primera sabata contra terra m'has despertat i ja no m'he pogut tornar a adormir, esperant el soroll de la segona.
1 comentaris:
Jajaja.
Quedó poner moraleja.
Si no es por una es por otra.
Publica un comentari a l'entrada