Com alegre campaneta
que no para de tocar
Avuí el meu cor batega
perquè us vull felicitar:
Bon Nadal!
Trasllat de “xiringuito”!
Fa 3 anys
Poema de Nadal: Campaneta
Etiquetes: Nadal, Nadal poemes, tradicions dijous, 13 de desembre del 2007Nadala: Dalt de la Muntanya
Etiquetes: cançons, cantem, Nadal, Nadales, tradicions dimarts, 11 de desembre del 20071.Allà dalt de la muntanya, un àngel als pastors diu:
allà dalt de la muntanya, un àngel als pasturs diu:
Hola, hola,eixiu, eixiu! Lantararà, rarararara!
Hola, hola, eixiu eixiu, què Jesús és nat i és viu!
2. El més vell ja en diu al altres: hala, hala, caminem! (2)
que a Jesús adorarem. Lantararà, rarararara,
que a Jesús adorarem dins el portal de Betlem!
3. Si un pastor li porta ovelles, l'altre li porta cabrits, (2)
l'altre li porta confits. Lantararà, rarararara,
l'altre li porta confits, que és cosa de nens petits!
si vols escoltar la nadala aquí
si només vols escoltar la música aqui
.
.
Aquesta manualitat és molt senzilla,Clicka les estrelles i s'obrirà una altre finestra amb la plantilla de les estrelles.
S'ha d'imprimir les dues estrelles, i pintar-les, si es vol. O bé es pot ger servir paper o cartulina (millor)de colors o lluents.
Amb molta cura (per no fer-nos mal) retallar les estrelles, Posarem una estrella amb l'altre per el tall que li hem fet .
Ja tenim la nostra estrella!!!.
CAGA TIÓ, CAGA TORRÓ,
D’AVELLANA O DE PINYÓ.
NO CAGUIS ARENGADES
QUE SÓN MASSA SALADES,
CAGA TORRONS
QUE SÓN MÉS BONS.
I SI NO VOLS CAGAR...
ET DONARÉ UN COP DE BASTÓ,
CAGA TIÓ!
POPULAR
SI VOLS, POTS CLICKAR AL TIÓ, I S'OBRIRÀ EN UNA ALTRA FINESTRA EL DIBUIX PER PODER IMPRIMIR I PINTAR EL CAGA TIO
Caga tió, tió de Nadal
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera
i el pollí a dalt del pi
Toca, toca Valentí.
Passen bous i Vaques
Gallines amb sabates
i galls amb sabatons.
Correu, correu minyons,
que la teta fa torrons,
el vicari els ha tastat,
diu que són un poc salats.
Ai el brut; ai, el porc;
ai, la cara, cara, cara;
ai, el brut; ai, el porc;
ai, el cara de pebrot.
1. Què li darem a n'el noi de la mare?
que n'hi darem que li sàpiga bo?
panses i figues, i nous i olives,
panses i figues, i mel i mató.
2. Què li darem al Fillet de Maria?
Què li darem al formós Infantó?
Li darem panses en unes balances,
li darem figues en un paneró.
Què li darem al formós Infantó?
Li darem panses en unes balances,
li darem figues en un paneró.
3. Tam-patam-tam, que les figues són verdes,
tam-patam-tam, que ja maduraran,
si no maduren el dia de Pasqua
maduraran en el dia del Ram.
Per escoltar la nadala click aquí
per escoltar només la música click aquí
Per damunt la neu, lleuger, dalt d'un trineu,
pels camps corro rabent, alegre i somrient;
fent dringar els cascabells com argentins joiells,
res bo no trobareu com viatjar dalt d'un trineu.
Ding, dang, dong! Ding, dang, dong!
Dringueu sens parar, anar en trineu
és divertit tant de dia com de nit!
Ding, dang, dong!Ding, dang, dong!
Dringueu sens parar,
i en la Nit d'aquest Nadal correrem tots al Portal!
Ding, dang, dong!Ding, dang, dong!
Dringueu sens parar,
i en la Nit d'aquest Nadal correrem tots al Portal!
Tot cobert de neu llevat del nostre cor,
per 'xò tots junts cantem la cançò del trineu,
i voli la il·lusió amb aquesta cançó
i així de molt bon grat s'afermi la nostra amistat.
Ding, dang, dong!...
per escoltar la nadala, click aqui
per escoltar només la música click aqui
El Caganer...
És la figura més característica de los pessebres de Catalunya i comença a ser coneguda, de mica en mica a tot el mon. Presenta variades tipologies: reis, pare Noel, pastors, jugadors de futbol, polítics…, tots ells realitzant la mateixa acció defecadora. En general es situa, en una zona allunyada del pessebre, darrera d’una arbre o casa…. Tradicionalment es construïen d’argil.la, però últimament ja se’n troben de plàstic (menys fràgils i econòmiques). Els Caganers apareixen en els pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars fins al s.XIX. .Què significa? Molt senzill: adobaven la terra i proporcionaven prosperitat per l’any que tenia que entrar. A part de tot això, els caganers diuen molt del sentit de l’humor que tenim els catalans. Podríem dir, que després de Sant Jordi, el caganer, és la figura més emblemàtica de la mitologia catalana. No ens hem d’oblidar que això de “cagar” també ho fem en un altre costum nadalenc el "Caga Tió". On el tronc de l’arbre simbolitza la natura adormida durant l’hivern, però al colpejar-lo amb el bastó, “defeca” per abonar de nou la terra i reiniciar el cicle vital de la Natura.
És la figura més característica de los pessebres de Catalunya i comença a ser coneguda, de mica en mica a tot el mon. Presenta variades tipologies: reis, pare Noel, pastors, jugadors de futbol, polítics…, tots ells realitzant la mateixa acció defecadora. En general es situa, en una zona allunyada del pessebre, darrera d’una arbre o casa…. Tradicionalment es construïen d’argil.la, però últimament ja se’n troben de plàstic (menys fràgils i econòmiques). Els Caganers apareixen en els pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars fins al s.XIX. .Què significa? Molt senzill: adobaven la terra i proporcionaven prosperitat per l’any que tenia que entrar. A part de tot això, els caganers diuen molt del sentit de l’humor que tenim els catalans. Podríem dir, que després de Sant Jordi, el caganer, és la figura més emblemàtica de la mitologia catalana. No ens hem d’oblidar que això de “cagar” també ho fem en un altre costum nadalenc el "Caga Tió". On el tronc de l’arbre simbolitza la natura adormida durant l’hivern, però al colpejar-lo amb el bastó, “defeca” per abonar de nou la terra i reiniciar el cicle vital de la Natura.
L'arbre de Nadal
Etiquetes: coordinacio, habilitat, jocs, Nadal, tradicions diumenge, 9 de desembre del 2007L’arbre de Nadal és un objecte de decoració típica del Nadal. Sol ser una conífera de fulla perenne. Es decora amb elements nadalencs com a boles, llums, figuretes i llaços.
Història
Quan els primers cristians varen arribar al nord d'Europa, van descobrir que els bàrbars celebraven l’aniversari d’un dels seus déus, guarnint un arbre perenne, a una data propera al Nadal cristià. Aquest arbre simbolitzava l’arbre de l'Univers, anomenat Diví Isdrasil, en la copa del qual es trobava el cel, Asgard i el Valhalla; i a les arrels més fondes estaven els inferns. Posteriorment amb l’evangelització d’aquests pobles, els cristians van agafar la idea de l’arbre canviant-li totalment el significat.
Sant Bonifaci, evangelitzador alemany, davant la mirada dels germans, agafà una destral i tallà l’arbre (el Diví Isdrasil); i en el seu lloc va planta un pi, símbol de l’amor perenne de Déu, i l’adornà amb pomes i espelmes; les pomes simbolitzaven el pecat original i les temptacions, mentre que les espelmes representaven la llum de Jesucrist com la llum del món. Conforme va passar el temps, les pomes i les llums, es varen transformar en esferes i altres adorns.
Significat cristià
L’arbre mateix recorda l’arbre del Paradís, dels fruits del qual varen menjar Adam i Eva, i d'on va venir el pecat original; i per tant recorda que Jesucrist va venir a ser el Messies promès per la reconciliació. La forma triangular de l’arbre (per ser generalment una conífera), representa la Santíssima Trinitat. Els adorns simbolitzen les dondes de Déu als homes, mentre que l’estrella representa la de Betlem. Ja que l’arbre deu ser perenne, representa la vida eterna.
L’arbre mateix recorda a l’arbre del Paradís dels fruits del qual van menjar Adam i Eva, i d'on va sorgir el pecat original; i per tant recorda que Jesucrist va venir a ser el Messies promès per a la reconciliació. La forma triangular de l’arbre (per ser generalment una conífera), representa a la Santíssima Trinitat. Els adorns simbolitzen els dons de Déu als homes, mentre que l’estrella representa a la de Betlem. Ja que l’arbre ha de ser perenne, representa a la vida eterna.
De Viquipèdia
Quan els primers cristians varen arribar al nord d'Europa, van descobrir que els bàrbars celebraven l’aniversari d’un dels seus déus, guarnint un arbre perenne, a una data propera al Nadal cristià. Aquest arbre simbolitzava l’arbre de l'Univers, anomenat Diví Isdrasil, en la copa del qual es trobava el cel, Asgard i el Valhalla; i a les arrels més fondes estaven els inferns. Posteriorment amb l’evangelització d’aquests pobles, els cristians van agafar la idea de l’arbre canviant-li totalment el significat.
Sant Bonifaci, evangelitzador alemany, davant la mirada dels germans, agafà una destral i tallà l’arbre (el Diví Isdrasil); i en el seu lloc va planta un pi, símbol de l’amor perenne de Déu, i l’adornà amb pomes i espelmes; les pomes simbolitzaven el pecat original i les temptacions, mentre que les espelmes representaven la llum de Jesucrist com la llum del món. Conforme va passar el temps, les pomes i les llums, es varen transformar en esferes i altres adorns.
Significat cristià
L’arbre mateix recorda l’arbre del Paradís, dels fruits del qual varen menjar Adam i Eva, i d'on va venir el pecat original; i per tant recorda que Jesucrist va venir a ser el Messies promès per la reconciliació. La forma triangular de l’arbre (per ser generalment una conífera), representa la Santíssima Trinitat. Els adorns simbolitzen les dondes de Déu als homes, mentre que l’estrella representa la de Betlem. Ja que l’arbre deu ser perenne, representa la vida eterna.
L’arbre mateix recorda a l’arbre del Paradís dels fruits del qual van menjar Adam i Eva, i d'on va sorgir el pecat original; i per tant recorda que Jesucrist va venir a ser el Messies promès per a la reconciliació. La forma triangular de l’arbre (per ser generalment una conífera), representa a la Santíssima Trinitat. Els adorns simbolitzen els dons de Déu als homes, mentre que l’estrella representa a la de Betlem. Ja que l’arbre ha de ser perenne, representa a la vida eterna.
De Viquipèdia
Nadala antiga dels Tres Reis
Etiquetes: cançons, cantem, Nadal, Nadales, tradicions dissabte, 8 de desembre del 2007Aquesta cançò de nadal la canta la besiaia, és molt antiga, ja li cantava la seva àvia, jo només li he sentit cantar a ella, suposo que és una d'aquestes cançons que amb els anys es van perdent, la deixo aquí anotada, perquè no quedi en l'oblit, i perquè quan la llegeixi la meva iaia estigui molt contenta.
Tres reis vingueren, guiats d’una estrella
De llunyanes terres n’eren diferents,
Però humilment com a Déu l’adoraren
I li presentàren, or mirra i incens.
la única música que he trobat que s'hi assembla més a la cançò que canta la besiaia és aquesta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
