Poema per la Laia

dilluns, 2 de juny del 2008


Mireu quina preciositat de nena!!!! és la Laia, va néixer el 27 d'abril, la hem adoptat com a cosineta, ja que de moment el meu Tete i la Lídia no ens volen donar cap cosinet....eh??? és una monada, guapa, tranquil.la, .... Enhorabona als seus papis, la Mavi i en Xavi.


Poema per un Nadó


Tenir-te

Tenir-te entre els meus braços,
Sentir com te m’adorms
I entendre que reposes
el desfici del món.
Enllà de la finestra,
les estrelles, el foc,
la gent, la carretera,
els insomnis, la llum
i l’esglai de la vida.
Aquí, tot assossec:
tu t’adorms als meus braços,
que són un niu d’amor:
amor de desmesura.
No els confessava mai
I ara, foll, m’arrossega,
em posseeix, m’encén,
fa ridículs els altresamants.
Només amb tu
voldria viure sempre,
si viure fos el bes
ininterromput d’ara.
Anar-te tocant tot,
calcar l’orografia
del teu cosset menut.
Callar per retenir-te,
ser sols aquest moment.
Callar, front contra temple.
Sé que en el teu alè
s’hi oculten els paisatges
dels somnis, del desig.
Que no s’obrin finestres.
T’adorms i, si m’abraces
tant sense respirar,
el plaer de tenir-te
m’ha desfet perquè em tens.
No voldria res més
Que saber-me tendresa,
el fruit del bell instant,
un destí de coixí.


Voltor
Pep Rosanes-Creus, Editorial Proa